Dia 31. Grossglockner hochalpenstrasse

A les 7:15 sona el despertador. Intentem obrir els ull com podem i decidim allargar el son mitja horeta més (la intensitat amb que s’ha ficat a ploure a mitja nit ens ha desvetllat per complet). Al cap dels 30 minuts (que en semblen 5, com sempre passa) ens despertem i ens fiquem en marxa perquè avui toca veure la ruta més pintoresca i famosa d’Àustria: la Grossglockner hochalpenstrasse.

És una ruta per carretera de 48km amb vistes panoràmiques i que està envoltada de pics de més de 3.000 metres, incloent el Grossglockner (el més alt d’Àustria amb 3.798 metres d’alçada).

Pel que hem llegit en alguns foros, aquesta és una ruta que s’ha de pagar peatge per entrar-hi, actualment costa 33€ pels cotxes i 23€ per les motos (en teoria diuen que el peatge serveix pel manteniment i la construcció de la carretera, degut a l’altura i les condicions meteorològiques de tot l’any, sobretot amb la neu de l’hivern, així que ho deixarem amb en teoria...)

Mira que tenim el turbo ficat, però tot i així, després d’assear-nos, esmorzar, plegar els bàrtuls, pagar el càmping i sobretot eixugar la taula i les cadires i tota l’aigua que havia entrat a la furgo (sort del mur de contenció de la mosquitera que ha quedat impregnada de gotes), se’ns fan les 10 del matí!! Quin desastre estem fets!

Doncs just marxem i amb qüestió de segons passem del solet amb alguns núvols a una pluja fina però novament intensa. Estrenem els parabrises que vam renovar ahir i no vegis quin canvi!

Fiquem rumb a la carretera i en pocs minuts arribem al peatge. Ens atén una austríaca molt maja que a la vegada de cobra’ns el peatge ens diu si volem un llibre amb espanyol amb explicacions de tota la ruta, pel mòdic preu de 5€. Nosaltres sense saber què dir ni què fer, amb cotxes impacientant-se al darrera... acabem afirmant i claudicant pagant 5€ més els 33€ del peatge, ja que pensem que pot ser una informació útil i una mica de culturilla no anirà malament. Ens dóna els tiquets i el llibret i mentrestant el Joel arrenca per passar la barrera del peatge, l’Anna es dona compte de la gran timada que ens acaben de fer! Acabem de picar com uns bons guiris! Només hi ha 3 fulles amb explicacions i les altres són fotos i explicacions amb anglès o italià... Bé, que hi farem, segur que no som ni els primers ni els últims.

També ens ha donat un mapa (gratuït) on t’indica les diferents paradetes o punts de control de la carretera on també hi ha lavabos, restaurants, botiguetes amb souvenirs, etc...

Comencem a pujar i pujar, hem de fer un desnivell de més de 1.000 metres i déu ni do quines pujadetes!! La furgo no ens pot fallar avui!

Fa núvols, però tot i així no es pot amagar la meravellossitat de paisatges que veiem en els nostres ulls. Si una vista és espectacular, la següent encara és millor! Aquí us deixem una bateria de fotos perquè us en pugueu fer una idea, però us recomanem que hi aneu algun dia perquè lo que veus en fotografia no té ni punt de comparació amb lo que es viu allí d’alt!  

Després de parar a dinar i anar fent trocets de la ruta, parant cada dos per tres per tirar una foto, hem arribat als peus del Grossglockner, on es troba el glaciar més gran de tots els alps (és una mala sort que els núvols no ens deixin veure el cim).

Recalcar que tots els punts d’informació tenen diverses explicacions i estan molt ben fets. Ens han explicat que aquí hi ha moltes marmotes i són una icona del indret. Aquest animals passen els hiverns hibernant durant 7 mesos en aquestes altures sota les capes de neu que els permeten a la vegada una seguretat contra altres animals. Ara al ser estiu, ja estan ben despertes i surten per fora. Per sort, ens hem topat amb alguna pel camí.

Amb la tonteria se’ns han fet les 5 de la tarda... mare meua, hem estat 6 hores i mitja i realment ha valgut molt la pena!!

Ara anem de camí cap a Insbruck, a la regió del Tirol. Són les 3 hores de trajecte, així que anem tirant... Sense donar-nos-en compte, ja han passat unes dues hores quan decidim començar a la búsqueda i captura d’algun càmping o lloc per poder acampar i dormir, ara sí que estem un pel cansadots. Així que en pic ho diem que trobem un cartellet d’un càmping a peu de carretera. Sense pensar-nos-ho hi entrem i seguint el caminet que es va fent estret arribem al càmping que serà el nostre niu d’aquesta nit. Està completament apartat de tot arreu i fins i tot no sabem ni on som... així que ho preguntem i ens diuen que estem a Sant Johann in Tirol.

Ens fem el sopar mirant la posta de sol que hi ha i tant bon punt ho tenim tot arreglat ens fiquem al sobre per descansar!