Dia 21: Rothenburg – Ausburg

Sona l’alarma a les 9h i després de fer una mica el manta (el just perquè es noti una mica que és dissabte, encara que per nosaltres cada dia és com un dissabte…) ens aixequem, juguem una estona al tetris i aprofitem per reorganitzar la furgo… quan ho tenim tot més o menys a lloc, ens disposem a esmorzar i a la vegada aprofitem per fer el dinar (una increïble amanida de pasta: senzill, ràpid i ben bo!).

Després del ja habitual ritual de cada matí, decidim marxar d’aquest càmping infectat de mosquits (ja fa dies que teníem pendent reparar la mosquitera i aquesta nit, que ja no s’aguantava per enlloc, no ha fet massa bé la seva funció…). Abans de marxar, però, aprofitem per connectar-nos a internet i reservar hostal per a Munich.

Ens disposem per anar a veure aquest poblet: Rothenburg ob der Tauber, un nom ben rarot que fa referència al riu Tauber que passa per la zona. Està envoltat per una muralla, amb la qual cosa busquem lloc per aparcar fora, però no trobem cap pàrquing gratuït pel voltant.. què raro! Això es ben turístic i com a tot arreu, sé n’ha de treure partit! Donant un últim intent per trobar aparcament, travessem la muralla i casualment trobem una renglera on hi ha un parell de llocs lliures, nosaltres ens hi fiquem de cap! Ens sembla un pel raro que no estigui ple, així que després d’intentar entendre què hi fica a la senyal que governa aquests aparcaments el Joel li pregunta a un bon home que ens diu que podem estar com a màxim 2 hores en aquell aparcament sense pagar. Triunfada màxima! Ja amb les coses preparades, ens disposem a començar la nostra visita al poble. A mesura que ens anem allunyant del cotxe, ens fixem que tots els altres cotxes del voltant porten un paperet que té com un rellotge per saber a quina hora han deixat l cotxe estacionat... (nosaltres pensàvem en com podrien saber a quina hora hem deixat el cotxe i ara ja ho entenem! En pic deixen el cotxe fiquen l’hora que és i aleshores saps si fa més de dos hores o no). Així que sense pensar-s’ho, el Joel se’n va cap al cotxe i no se li acudeix res més que ficar en un paper ben gran l’hora que és.

Ara si que si, tema del cotxe arreglat! Així que el següent pas és l’oficina de turisme. De camí cap allí veiem que aquest poble és tan bonic com turístic. A l’oficina de turisme no ens hi estem més de 2 minuts, resulta que ens ha tocat una amargada/borde de la vida que de tantes ganes que li fica no pot ser més amable o simpàtica. Així que ja s’ho farà, anem a veure el poble.

No parem de veure gent per tot arreu (como no, xinos i japos en abundància), hotels a banda i banda, restaurants i botiguetes. Entre elles moltes pastisseries, on l’element estrella són les snowballs, una cosa típica d’aquí: és una pasta/bollo en forma de bola de neu i ho tenen amb molts complements, recobert de sucre, xocolata, mel, etc.

Després de donar un tomb i gaudir de la vellesa d’aquest poble però del cansament de tant turista, decidim tornar cap a la furgo. Abans de pujar-hi anem a fer una ullada a la muralla, s’hi pot pujar i hi pugem. No està mal però tampoc és res més que una muralla ben conservada (pots anar caminant per tota la muralla, és a dir, donar el tomb a tot el casc antic del poble).

Així que decidim deixar enrere aquest poblet i anar a buscar la carretera de la ruta romàntica tant famosa. Buscant-la i buscant-la ens acabem perdent i acabem a l’autovia (ens va bé perquè trobem una àrea de servei per poder dinar tranquil·lament). Després seguim en busca de la carretera fins que trobem un cartell que ens la indica, resulta que és la que portàvem fent durant uns quilòmetres i que no té res d’especial. La seguim durant 3 o 4 pobles, però entre la calor que feia i que cada poble estava a 20 km de l’anterior i el paisatge era súper desert, el que realment ens va semblar romàntic va ser buscar una piscina on passar la tarda...

Així que vam agafar el mapa i vam elegir que el nostre destí seria Ausburg, ja que quedava ben a prop de Munich. Al ser una ciutat grandeta segur que trobarem una piscina i així podrem ofegar la calor i el regust a frustració que ens havia deixat la tan elogiada ruta romàntica.

En quan arribem a Ausburg trobem una piscina amb més feines que facilitats, vam haver de preguntar-ho diverses vegades i ens en vam perdre unes altres... Això si, l’espera va valer molt la pena.

Entrem a les 17:03 (més tard de les 17h l’entrada costa un euro menys) i paguem 2,5€ per cap. Deixem les coses a la gespa i anem pitant a l’aigua... en el moment d’entrar ens quedem bocabadats al no saber a quina de les tantes piscines anar!! Això no són unes piscines municipals, això és un parc aquàtic! Resulta que té una piscina amb trampolins, una altra amb tobogans (com Costa Caribe o Aquopolis), un jacuzzi hiper gran, una platja amb piscina amb onades, .... Mamma mia! Ja ens ho havien dit que eren espectaculars aquí a Alemanya, però fins que no ho veus no t’ho creus!

Quan marxa el sol sortim de l’aigua ben arrugats després de passar per cadascuna de les diverses piscines, i per sort, ens trobem les nostres coses tal qual les havíem deixat (això és un altre nivell, no hi ha ni mol menys tota la xusma que tenim a qualsevol piscina de Lleida o altre lloc), ens eixuguem i anem al bar... tenim gana i ens mengem uns nuggets amb patates fregides (avui aquest és el nostre berenar).

Finalment, ja ben secs i tips, sortim de la piscina (llàstima no haguem agafat el xampú jajaja) i anem a fer una ullada al poble. De camí veiem que al poble veí hi ha un festival, així que no ens ho pensem i parem per treure el nas a veure que s’hi cou. Equilicua, contemplem els alemanys en el seu hàbit cervesero d’un litre per banda

Després de engrescar-nos una mica, decidim que ja va sent hora on passar la nit, així que enfilem direcció a Munich per veure si trobem una àrea de servei. En trobem una als pocs km d’agafar l’autovia, hi entrem i decidim que ja va bé per passar la nit. Està molt guarra de la merda que hi deixa la gent però les taules encara s’aguanten i ens hi fiquem a sopar sense cap problema. Durant el sopar veiem com arriba un cotxe i aparca al fons de tot, hi surten ni més ni menys que 7 persones de dins i el que representar se el conductor agafa una manta i s’estira a reposar a sobre de la gespa tant neteta... Abans d’anar veiem que el seu plan és passar la nit allí perquè els altres integrants del cotxe (els seus fills pel que suposem) també agafen mantes i les deixen a la gespa. Nosaltres ens quedem un pel flipant i decidim agafar i començar a fer el nostre tetris per anar a descansar. En quan ens fiquem al llit comença a sonar una melodia de menys a més intensitat al sostre de la furgoneta... està plovent! (el primer que pensem és que hauran fet aquells que estaven per alli tirats, però bueno, tampoc ens aixecarem per veureu). Així que quan s’aconsegueix un ritme monòton de les gotes, aconseguim agafar el sontet i descansar profundament.