Dia 33. Füssen-Markdorf

Avui fa tota la pinta de ser un dia frenètic. Ens llevem abans de les 7, ens dutxem i fem un esmorzar més ràpit que gustós. Si volem no haver-nos de menjar les cuades de turistes, hem de ser al castell abans de les 9.30! Aixi que si si, a diferència de tants altres dies, avui ens posem les piles en quant sentim el primer to de l'alarma. Deixant enrere el camping festiu i amb una bona barra de pa sota el braç (per poder fer els entrepans de dinar) ens dirigim cap al tant esperat castell de Neuschwanstein. El camí és relativament senzill, només ens cal seguir la multitud que a les 9 ja circula! I fem cap a un pàrquing que, per la seva grandiositat, ens augura un matí ben acompanyat...

Aparquem i ens dirigim cap al castell. Aixequem el cap i la seva magnificiència ens captiva... recolzat sobre una muntanya que ja ens cansa només de mirar-ne la seva pendent, el castell ens diu que la matinada, la gent, l'entrada... tot plegat valdrà la pena.

I a un quart de camí cap al castell, arribem a les taquilles on hem de comprar l'entrada... ni el Tutuki Splash en ple agost té aquesta cua!! Però ens ho prenem amb filosofia. És aviat i no tenim cap pla insaltable per a la tarda, així que no calen presses. Quan arribem el que ens ofereix el noi baixet de les taquilles és el següent: podem comprar tres tipus d'entrades. Per una banda hi ha les entrades dels dos castells (el del rei Lluis II o bé el del seu germà, Otó I de Baviera situat a uns quants metres del primer), daltra banda hi ha les entrades dels castells combinades cadascuna amb una entrada del museu de tot plegat. I la tercera opció és la més ambiciosa, la de "los que lo quieren todo". L'oferta és gran, i les possibilitats dependran, és clar, de la paciència i temps de cadascú, de les ganes i, òbviament, de la butxaca!! Nosaltres, últimament, anem una mica curts de les primeres i a les últimes de la darrera, així que decidim agafar l'entrada que ens permetrà fer un tour pel que hem vingut a veure: el castell de Neuschwanstein.

Comprem l'entrada i resulta ser un tour amb audioguia. El pròxim és en una hora i, segons el noiet, ens durà 40 minuts arribar a dalt, així que ens afanyem. Acompanyats per turistes a peu, en autocars i a cavall, anem pujant. 

Pel que es veu hem fet via... perquè els 40 minuts els hem transformat en 20 i ara tenim 20 minuts per gaudir de les formoses vistes que es veuen des dels peus del castell. Quatre fotos i un cafè ens han omplert l'espera i ara ja podem anar entrant. 

El que havia de ser un tour amb guia turiatica en espanyol és un una audioguia que amb el seu accent panxito ens va fent dos pinzellades (i quan diem dos volem dir dos) del que anem veient. I ja ens veus a una representació (representativa com ella sola) de l'ONU visitant les habitacions del castell d'aquell Lluis II tan escèntric com genial. La visita resulta ser un recorregut per les estànces més comunes amb una breu descripció del que anem veient... com si la vista no ens hagués d'arribar, la panxita va explicant els colors i dibuixos de les habitacions.

Entre la genialitat del guió que segueix l'audioguia, l'excentricitat del rei que va decidir canviar d'estil arquitectònic a cada racó del castell i els turistes que ens acompanyen que són uns ànsies, comencem a pensar que potser si que les expectatives havien estat un pèl construides amb massa magificiència...

Fins que a la sortida, quan acabàvem la visita, sen'ns va acudir fer una pregunta innocent a una noia que recollia els auriculars. Llavors va canviar el sabor agredolç. La noia era una experta en el rei, i amb gràcia i un espanyol més que acceptable, va començar la història des del principi: Lluis II, rei de Baviera, havia crescut en el llinatge dels reis bavaris. Com a bon rei, havia crescut entre viatges i llibres. Essent un lector nat, li encantaven les llegendes, les històries i la història. Especialment es va fixar en l'edat mitjana... i d'aquí que es fes construir un castell en comptes d'un palau (que era el que tocava per l'època). Fascinat pel llegat de l'edat mitjana, el de les batalles i les princeses, va fer construir-se Neuschwanstein per poder descansar, refugiar-se en la seva sol.litud. L'estil arquitectònic eclèctic i sorprenent al pas de cada marc, prové no només dels seus viatges i la seva condició de rei ambiciós (culo veo, culo quiero), sinó també del misteri que sempre va voler que l'envoltés.

Una de les històries que ens van cridar l'atenció va ser la seva condició sexual i els pocs reparos que tenia a l'hora de triar parella. No se'ns coneixen massa detalls de la seva vida privada (es diu que li anava tot..) però se sap que una figura molt important en la seva vida havia estat la seva cosina Sofia, la germana menor de l'emperadriu Sissí d'Àustria, amb la qual es van prometre però mai van arribar a casar-se. A aquesta, a pesar de tot, li va dedicar molts detalls al seu castell. Una nit, el rei va ser detingut i arrastrat per la força del seu palau. Se'l van trobar mort en condicions, com no podia ser menys, bastant misterioses...

Probablement aquella mitja hora que li vam fer perdre (o guanyar) a aquella noieta agradable i experta, hagués donat per molt més del que ara podem explicar-vos aquí i del que possiblement recordarem, però a grans trets poca cosa ens deixem en el tinter.

Vam sortir amb una visió diferent del castell i del mal anomenat rei boig de Baviera i, amb ganes de veure més vam decidir anar a atravessar el pont que es veia des del castell i que, penjat en l'aire, oferia la sensació de guardar unes vistes impresionants del castell, els llacs i la contrada. I així va ser. Tret per la immensa colla de japonesos que colapsaven l'entrada, el pont era una passada. Des d'allà dalt realment es veia tot: els dos castells, el llac de Füssen, el poble i tot el que podeu veure a les fotos...

Quan vam atravessar el pont encara vam caminar una mica més muntanya amunt en busca de més vistes encara, però com que millors que les que ens havia ofert el pont no les vam veure, vam començar a tirar enrere. 

Per anar a l'aparcament, vam agafar un caminet alternatiu entre boscos, i en un pis pas vam ser a baix. Quan vam arribar a la furgo (després d'haver pagat 7 euros i mig molt simpàtics) ja eren més de les 14.30, aixi que aprofitant l'ombra d'un arbre, vam dinar allí mateix. Asseguts sobre la furgoneta, vam fer dos entrepans de pernil i en mitja hora vam haver dinat: teníem tota la tarda per visitar Füssen.

Arribem al poble quan són les 15-15 i algo i aparquem. El primer que ens fa gràcia és l'aparell del parquímetre: un d'aquella trastos antics en forma triangular que no treu ni papret ni res... n'hi ha un a cada parada de pàrquing i en tirar-hi la moneda, corre el temps.

Fins que no arribem al centre de la ciutat no ens adonem que avui és 15 d'agost i que, per tant, com a bons cristians, els comerços no obren. 

Donem un tomb pel poble que no dura més d'hora i mitja i parem a fer un gelat. El poblet és maco, maco i petit. Així que cap a les 6 ja l'hem acabat de visitar. 

Decidim anar a buscar la furgoneta i anar tirant cap al llac Constança. Hem de trobar un càmping, i si ens queda temps per descansar, millor que millor!

I el que semblava pan comido es converteix en una odissea, igual que a Füssen, tots els campings que envolten el llac de Constança (que no són pocs),  estàn a rebentar. Així que, després de preguntar a uns quants sense èxit, decidim passar de veure Constança i anar directament en direcció Freiburg. Allà és impossible que hi arribem (entre pitos i flautes se'ns han fet les 9, quedem dues hores i estem molt cansats). Per això, decidim fer una mica més de camí i buscar un càmping allunyat de les aglomeracions turístiques. Al final fem cap a un poblet que es diu Markdorf. Si en aquest no tenim cabuda, dormim al carrer! Però si.. tot i el cartell de "booking complet" el Joel parla amb la noia de recepció... no sabem si per la pena que li fem o si perquè un clien més són més diners, al final ens fa un forat. Entrem al càmping i ens embutim entre dos cotxes... el lloc és més del que podíem desitjar fa una hora, així que ben contentets tenim el temps just per donar un tomb pel càmping, sopar, aprofitar 2 minuts l'internet i posar-nos a dormir. Demà, com diuen, més i millor!