Dia 23. Munich - Praga

Ens despertem amb el ja habitual so de l’alarma i veiem que no estem sols a l’habitació, hi ha una altra parella. Menys mal que ens hem canviat d’habitació! Tot just també és lleven i els sentim parlar amb castellà, resulta que són de Barcelona!! Mantenim una conversa matutina amb aquesta parella molt agradable en la qual ens expliquem una mica per sobre ambdós viatges. Ells estan fent un interrail i també van a l’aventura, avui només llevar-se han decidit que aniran a Berlin. En canvi, nosaltres hem decidit que com que no hi ha res més a veure a Munich, tret de l’Allianz Arena (situat a les afores de la ciutat), agafarem l’autovia, pararem a l’estadi i anirem direcció Praga.

Així que ens fiquem en marxa mentrestant compartim els minuts amb els catalans fins que ja ho tenim tot enllestit, els desitgem un bon viatge i fem el check out de l’hostal.

Agafem la furgo i ens fiquem direcció l’estadi de futbol del Bayern tot esmorzant uns entrepans de pa bimbo amb Nutella!

En pic estem a l’autovia ja veiem un edifici blanc i psicodèlic de fons, cada vegada que ens hi apropem fa més goig! En quant arribem, entrem al pàrquing que tenen (és de pago i a la vegada és un pàrquing per autocaravanes amb lavabos i tot, si ho haguéssim sabut...). Hi toca el sol de ple i sembla un desert, així que baixem i anem cap a dins de l’estadi per poder-lo 

veure.

No són ni les 10h i ja hi ha una bona cuada de gent per agafar l’entrada, així que resignats, el que toca és esperar i fer cua com tothom. Quan arribem a la taquilla ens diu que hi ha tres possibles tiquets: l’entrada al camp o l’entrada al museu o la combinació d’ambdós. Nosaltres decidim agafar només l’entrada del camp (per museus ja tenim el del Barça que està ben replet de copes!) que ens costa 18€ en total amb descompte d’estudiants, sinó eren 20€. Resulta que només pots entrar amb un tour així tenen a tota la gent controlada per l’estadi, com és normal.

El problema és que ens hem d’esperar 2 hores pel següent tour amb anglès... Aquí a Alemanya són tan seus que hi ha més tours amb alemany que amb anglès... Així que per fer temps anem a xafardejar la botiga del Bayern i ens provem les samarretes del primer equip però veiem que no ens queden tant bé com la del Barça! J Aquí també és tot ben i ben car! La samarreta oficial val uns 90€, per flipar!

Després de fer una mica el ruc decidim fer el dinar que per no perdre temps després, així en quan acabi el tour podrem dinar i anar tirant. Ens fiquem sota l’ombra que crea la furgo per aguantar la calor aplastant i cuinem una mica de pasta, per variar.

Al final, tot i haver tingut 2 hores, hem de córrer per no fer tard al tour!! Arribem just a temps al començament i ens ubiquem amb el altres guiris que esperen per poder començar.

El guia turístic molt simpàtic (com solen ser-ho tots) començar fen un repàs de la història del club i de l’estadi: és veu que en aquest estadi no només hi juga el Bayern del Guardiola, sinó també un altre equip de la ciutat anomenat Lions (o com s’escrigui amb alemany) que divisa la segona divisió alemana. Per aquest motiu van haver de ficar un color neutral a tots els seients a l’hora de construir l’estadi i tampoc hi ha cap escut a la gespa del terreny de joc.

L’estadi ara és totalment propietat del Bayern, ja que els Lions no tenien prou finançament com per poder pagar la seva quota i en canvi el Bayern ha anat creixent els últims anys, així que van comprar la totalitat de l’estadi, però estan obligats a compartir-lo.

Us deixem escrites algunes de les moltes “pijades” de l’estadi: com que es juguen el doble de partits de l’habitual, la gespa és desgasta molt més ràpid i per tant, l’han de cuidar molt, per aquest motiu van deixar cobrir totes les graderies però no tot el camp perquè pogués donar el sol a la gespa, però com que a Alemanya el temps no acompanya molt, no és suficient el sol natural i per això tenen montat un sistema de calefacció sota la gespa i també hi fiquen llum artificial quan no s’hi juga per tot el camp; l’estadi s’il·lumina per fora quan juga cada equip (vermell pel Bayern, blau pels Lions i blanc quan juga la selecció alemana) i durant les nits, canviat el color cada mitja hora (vermell, blau i blanc també); el material en que esta fet per fora l’estadi és un plàstic que està inflat per aire i per això té aquesta forma ovalada i quan hi ha alguna punxadeta tenen sensors que ho capten i ho poden reparar fàcilment, a més a més, mesuren la quantitat d’aire que s’hi fica automàticament, una passada vaja! Etc.

Són tot un seguit de “pijades” per a la cura del camp que contrasten de ple amb la senzillesa i honestedat dels vestidors i instal·lacions pels jugadors. Aquí només xafen l’estadi per jugar els partits, no hi entrenen mai, per això tot el luxe de les instal·lacions ho tenen a la ciutat esportiva situada a l’altra punta de la ciutat.

Una de les altres coses que tenen aquí a Alemanya és que en cada partit a part de sortir els entrenadors a la roda de prensa, hi ha un o dos jugadors que estan avisats abans i tot del partit que s’hauran d’aturar a contestar les preguntes de la premsa (ja els hi diuen el que han de dir)  i en el cas que algú hagi destacat molt durant el matx, també haurà de contestar. Si els demés volen parar a parlar per la televisió o ràdio, ho poden fer, com a tot arreu.

Una altra curiositat és que els jugadors expulsats tenen una sortida per la porta de darrere per si no volen sortir per la sortida on es troben tots els periodistes.

També ens crida l’atenció la zona que no té seients, és una zona on es solen situar tots els ultres del bayern en que s’hi estan de peu. El motiu és que hi caben més gent i a la vegada les entrades són més barates i aconsegueixen crear més soroll. Les entrades per la zona de peu tant sols valen 7€!!

I a més a més, l’estadi també és va fer pensant amb l’acústica! Totes les graderies estan cobertes, i no només està fet per evitar la pluja, sinó perquè faci eco i aprofitar la bona reverberació que provoca. Així que ens quedarem amb les ganes de veure com impacta el soroll ambiental en un partit.

Per altra banda, com passa amb el Camp Nou i altres estadis del planeta, una altra manera per poder-se finançar és utilitzar l’estadi per organitzar events per empreses, realitzar conferències, etc.

I sense adonar-nos-en s’acaba el tour i sortim per la porta de sortida, per on els jugadors surten després de cada partit i on s’esperen els periodistes per veure si aquell és el seu dia de sort i el jugador estrella del partit (o el que no ha estat tan brillant) els concedeix una entrevista breu.

Quan deixem enrere el camp i anem a la furgo, ens posem a dinar allí mateix aprofitant l’ombreta d’un arbre. Així i doncs, ens asseiem a la furgoneta (on la porta corredera) i ens mengem els nostres macarrons amb tonyina.

I ja està... deixem una altra etapa superada quan quan ens allunyem de Munich per anar a buscar la frontera amb la República Txeca. El nostre destí, aquest cop, és Praga.

El trajecte se’ns fa bastant més llarg del que esperàvem. I just creuar la frontera ens trobem amb unes quantes coses que xoquen amb la idea que teníem del país: per una banda, després de veure que un parell o tres de cotxes ens fan llums, descobrim que aquí, sigui de dia o sigui de nit, és obligatori dur les llums del cotxe enceses. D’altra banda, les carreteres estan en un estat deplorable i, comparat amb Alemanya els carrils són estrets, l’asfalt maltractat i les andanes inexistents...

Quan són vora les 19h, aparquem en un poblet a pocs quilòmetres de la gran ciutat per repostar i comprar la pegatina de peatges de la Rep. Txeca, que ens val 12,5 € i serveix per deu dies (la frago aviat semblarà la maleta del viajero hippy dels anys 80). També aprofitem per agafar tot el que necessitarem aquests dies... si, fem les maletes perquè aquesta nit dormim, altre cop, en un hostal.

I quan arribem a la ciutat pintoresca ja són gairebé les 21h, per la qual cosa anem directes en busca de l’hostal. Només entrar a la ciutat, topem amb una altra cosa que ens crida l’atenció: envoltat per un extens territori suburbial, el centre de la ciutat es conserva meravellosament nét i cuidat per la gran explotació turística que se n’ha arribat a fer, però tanta bellesa i riquesa contrasta enormement amb la decadència que es respira a les barriades de la perifèria, on només s’hi veu pobresa i deixadesa... 

Però quan ja entrem al vell (i bell) centre de la ciutat, ens dóna la benvinguda el formós riu amb els seus ponts emblemàtics. També ens saluden amb goig els edificis que vesteixen la ciutat de gala per a la visita de la multitud turística que trepitja els seus carrers cada dia. Tenim el temps just per aparcar (just davant de l’hostal perquè de nit és gratuït) i pujar a dalt a deixar les coses. Tot i que l’hostal té cuina, ens sentim molt cansats per posar-nos a cuinar, així que sortim a donar un tomb i aprofitem per sopar a fora.

Contemplem la ciutat de nit (i el seu ambient nocturn exageradament actiu) i caminant fem cap a un petit restaurant mig oriental mig txec on provem la cervesa Pilsner Urquel que dóna molt que desitjar (amb aquesta aigua xirri és normal que Repúbilca Txeca sigui el país europeu amb més consum de birra!). Ben tipets tornem cap a l’hostal on ens espera una Fransiskaner fresqueta que havíem deixat a la nevera només arribar. I la gaudim... com la gaudim! Estirats als sofàs de la sala comú, ens posem a internet fins que esperem a que se’ns faci la una... una hora justa per evitar que ens despertin els fiesteros de l’habitació! Per cert! Sabíeu que a la República Txeca hi ha internet gratuït a la majoria de llocs? Així com a Alemanya havíem d’implorar perquè ens deixessin connectar-nos, o bé pagar el Wifi a preu d’or, aquí en tots els establiments hi ha wifi gratuït! Bé... és un altre detall amb el que ens hem trobat i que volíem compartir amb vosaltres abans d’anar a dormir! Un cop informats, ja podem jaure! Així que Praga, bona nit!