Dia 14. Graach - Brodenbach

Ens despertem a les 8 amb intenció de posar la rentadora (l’home del càmping ens va dir que a les 8 obria l’oficina i que podríem anar-hi llavors). Avui volem aprofitar bé el mati: ahir a la nit vam decidir que matinaríem per posar la rentadora a les 8 i així a les 11 ja estaria seca, neta i nosaltres en ruta.

Bé doncs, casi casi ho fem segons lo planejat... ens aixequem a les 8, anem a recepció i ens diu que ela rentadora la podrem posar a les 9... “uf! Es que si la posem a les 9 no podrem marxar d’aquí fins les 12! I llavors no podrem aprofitar gens el matí!” total... que decidim que ja la posarem un altre dia perquè avui no tenim temps!

En aquest càmping també ve una bäkeri ambulant a les 8 del mati... Absolutament res a veure amb la de Sézanne (França) i aquí en comptes de croissants suculents hi ha panets amb pipes de carabassa per sobre i en comptes de napolitanes hi ha pastissos arrebossats amb mantega i que senes entendre gaire la cuada que s’ha fet per comprar el que per ells és bolleria, tornem a la furgoneta.

Ens estirem 5 minutets més al llit (que òbviament havíem deixat desplegat) i ens tornem a despertar passades les 10!!

Si senyors! Un dia que matinem i va i se’ns espatllen els rellotges! jajaja, les 10h!? Per dona!?

Total... que ens aixequem a quarts d’11, ens dutxem, esmorzem... al final, a l’hora que sortim del càmping, haguéssim tingut temps de posar no una, sinó dos o tres rentadores seguides!

Som la repera... és la una del migdia quan agafem la meravellosa carretera de les vinyes i el riu que els hi dóna vida.

Quan arribem al primer poblet per fer el nostre 1r tastet del dia, encara som a temps d’aprofitar-ho i deu n’hi do com ho aprofitem! Anem de baret en baret, provant vins i sense comprar res. La majoria són boníssims però molt semblants entre si. El vi típic de la zona és el vi blanc. De fet, quan demanes una copa de vi, et posen blanc directament; si el vols tinto (que sembla una espècie protegida de vi) l’has de demanar explícitament.

El que més ens sorprèn i agrada és el vi blanc Lieblich (dolç) i és el que solen posar allà on anem. Les altres dues classes són el Halbtrocken (medium) i el trocken (sec). S’assemblen més als vins blancs d’Espanya, són més secs...

Total... que se’ns fan les tres i decidim parar a un jardinet a la vora del riu a dinar. Volem fer pasta i, sense mirar res, encenem el càmping gas just a les portes d’un restaurant!

Immediatament i òbviament apareix l’amo del restaurant... i tot i que ens fot la bronca, acaba dient que no passa res i, pues, com que ara ja ho hem tret tot, ens quedem! L’aigua ja bull, només falten 6 minuts perquè es cogui la pasta!

Bé, almenys hauria estat així si no se’ns hagués vessat tot i haguéssim hagut de tornar a començar, ja que la corrent de l’aire ens va fer una mala passada.

Total... que després de dos hores de cuina casolana davant del restaurant (buidissim per cert), acabem dins amb la nostra tauleta, els nostres coberts... i totes les comoditats que hem pogut encabir en aquest trosset de gespa.

Acabem de dinar i, molt al nostres pesar, decidim començar a posar fi a la ruta del Musela: posem rub a Koblen, però com que portem tot el dia de ruta i Koblenz encara ens queda un pèl lluny, decidim fer una parada a un càmping que trobem pel camí.

Abans, però, en un dels poblets de la ruta hi veiem molt moviment i decidim parar. En un costat del poble hi ha una espècie de mercadillo (semblant als de Lleida però molt més petit i més cutre) i a l’altre cantó hi ha un campionat de volei platja! A mode de mescla entre festival (birra, música, borratxos...) i un campionat de volei platja, hi ha tota una extensió de camp d’arena on uns juguen a aquest esport mentre molts altres s’ho miren i s’emborratxen.

Donem un tomet pels dos costats de la carretera, el just per veure de què va cada cosa i decidim tornar a engegar el motor de la furgo (fa una calor que te desfàs i prendre una birra ara o quedar-nos allà sembla més un suplici que un plaer!).

Al final fem cap a Brodenbach, un petit poble on hi ha un càmping que fa molt bona pinta. No ens ho acabem de creure... són les 7 de la tarda i el càmping té rentadora i secadora!! Mamma mia! Per fi podrem netejar la roba, amb temps i amb calma com per fer-ho bé! Com que la munterada de roba que tenim no cap en una tongada (de fet no cap ni en dos...) decidim posar-ne una i mentrestant començar a netejar les samarretes a mà... i quina decisió! Ja ens veus ocupant les piques de la cuina (que serveixen per fregar plats) i tots els espais possibles: la rentadora, la secadora, una taula de planxar (on deixem tots els aparells electrònics perquè es vagin carregant), la pica per netejar i banyar als bebes la fem servir per netejar la roba... en fi, tot ple de roba, tot xop d’aigua.

Després de fregar i fregar tota la roba (allò del frotar se va a acabar, no era pas veritat) la posem ben xopa a la secadora, que s’hi està ben bé dues hores rodant (tranquiles Gemma i Elvira... que tampoc era massa de mudar la roba!)

Quan acabem, amb la rentadora i secadora en marxa, anem cap a la furgo i ens posem una estona a escriure el blog que ja no sabem ni en quin dia estem!

Quan cau el sol, ja ha acabat una rentadora i la primera secadora... tornem a posar encara una altra rentadora i ens posem a sopar. Per quan anem a dormir ja tenim tota la robeta neteta, sequeta i mix planxadeta!

La veritat es que quan ets a casa això sembla algo tan obvi que no hi pares atenció, però tornar a tenir mitjons nets i samarretes fresquetes  dóna una tranquil·litat inimaginada! Demà, quan ens dutxem i eixuguem amb la tovallola, gaudirem 20 segons de l’olor a casa... perquè és una sensació que no té preu!