Dia 15. Brodenbach - Koblenz - St. Goar

Ens desperta l’alarma i amb la fina línea que entra pel foradet de la porta ens acabem de desvetllar. Avui som a Brodenbach, només a 23 km de Koblenz. Quan ens aixequem fa bon dia, solet i si no ens posem a l’ombra fins i tot fa calor… però el bon temps dura el que triguem en dutxar-nos (aquesta calor es tan humida que tenim tot el cos empegalós) i esmorzar.

Quan ens posem a plegar el tenderete per marxar del càmping, comencen a caure les quatre primeres gotes del dia, i en un tres i no res,  el cel es tapa. Avui el dia es presenta gris, ennuvolat.

El càmping on hem passat la nit està força bé, no té la tranquil·litat i la pau de l’anterior (el de Graach) però està tot molt ben cuidat. Una de les coses amb les que ens hem trobat respecte els càmpings és que a cada poble n’hi ha un (o dos) i no sabem si és perquè és dissabte o què però estan tots a rebentar de gent! No importa el grans que siguin, perquè s’omplen igual! Una altra cosa que cal que tingueu en compte si aneu de càmping a Alemanya és que el preu es divideix en diferents quotes: per una banda pagues l’emplaçament de la caravana o la tenda (que són sempre sobre uns 6-8€), després pagues l’estància per persona (que va dels 2 als 6€) i, a part van els “luxes” com, per exemple, la dutxa!! Hi ha càmpings on, fins i tot, no només pagués el fet de poder-te donar una dutxa, sinó també els minuts d’aigua corrent. Per aquest últim càmping, per exemple, hem pagat 1,30€ cadascun per 6 minuts de dutxa.

Ah! I altra cosa... a Alemanya no accepten Visa, ni Mastercard enlloc!! Ni càmpings, ni supermercats (tret del supermercat Real que és l’únic que si que accepten), ni altres establiments... No sabem si només passa amb targetes espanyoles... però la veritat és que són molt seus, separatistes. Així que carregueu-vos d’efectiu abans de marxar per evitar treure pasta dels caixers amb les seves comissions corresponents!!

I bé, plou i queden 23 km per arribar a Koblenz (Coblença), així que agafem la furgo i deixem el càmping enrere amb la intenció d’arribar-hi d’un tiron. Si més no, fins que ens hagi baixat una mica l’esmorzar i ens torni a venir de gust un vinet! :P

Arriben a Koblenz i anem de pet a l’oficina de turisme. L’únic que coneixem bonic de la ciutat és l’anomenat “Corner” (cantonada amb anglès), que és la desembocadura del riu Mussel al Rin. Ens atén una noia d’allò més parladora i simpàtica (...) que ens motiva tant que optem per seguir la nostra pròpia guia turística. De fet, només li acabem dedicant 2 horetes en veure tota la ciutat. Durant el passeig arribem al “corner” dels dos rius. És una llàstima que haguem arribat abans d’hora: el Fred (l’alemany casat amb una anglesa que viuen a Mallorca) ens havia dit que en aquell punt, el primer dissabte d’agost fan un festival de focs artificials, on tots els vaixells arriben per allí i s’aturen. El festival es diu “el Rin en flames” i segons ens va dir el Fred és un dels festivals més espectaculars que hi ha. Ens ho vam plantejar, però si canviàvem la ruta per arribar-hi en el dia determinat, havíem d’haver estat més dies de camí o fer més km. Així que si algú de vosaltres té l’oportunitat d’anar-hi, ja ens ho explicareu! :D

Quan ens cansem de mullar-nos davant d’aquests dos grans rius que ballen un compàs de 2x2 al llarg d’un km, tornem cap a la furgoneta amb la intenció de començar a fer el que hem llegit com una de les rutes (inclús més que la del Musela) pintoresques d’Alemanya: les dues carreteres que, llargament paral·leles al Rin, van de Kohl (Colònia) fins a Mainz (Magúncia). De les dues carreteres nosaltres decidim agafar la B9.

Recent encetada la ruta ens desviem a un dels poblets (Rhens) per dinar, altre cop entrepans.

I tornem a emprendre ruta cap al sud quan són les 16h. I anem tirant fins que fem cap a un petit poble que envolta el riu Rin pels seus dos costats. Aixequem el cap i veiem que una carretereta just comença allà on comença una petita muntanya. Hi pugem, i pujant i pujant fem cap a un mirador espectacular des del qual es veu tot el poble que descansa sobre la ribera del riu i sota els nostres peus. Les vistes són meravelloses i aprofitem per fer quatre fotos de la bellesa que ens augura el Rin.

Tot seguit, tornem a la carretera que havíem abandonat per seguir el camí al cantó del riu.

Si ve la ruta del Mussela era la ruta del vi, la del Rin és la ruta dels castells medievals. Nosaltres decidim parar a St Goar. En aquest poble s’hi amaguen entre boscos i muntanyes tres castells que ens inviten a buscar un càmping pels voltants. Només són les 18h, però portem tot el dia caminant i conduint sota la pluja i els nostres estats d’ànims estan com el dia: apagats. Així que decidim buscar un càmping en aquest poblet per descansar, i demà poder deixar la furgo i anar d’excursió pels castells.

Tot i les nostres intencions de passar-nos la tarda descansant al càmping, quan amaina una mica decidim perdre’ns pel bosquet que hi ha al darrera del riu que voreja el càmping i arribar fins al poble. Caminem un parell de km i decidim tornar al càmping a prendre una birreta fresca al balcó del seu restaurant.

Quan arribem, però, trobem una parella d’holandesos molt agradables que ens donen 4 consells de Munich i amb els quals, plantats durant més d’una hora ens queixem del món i ens consolem mútuament amb les respectives situacions socioeconòmiques. Bé que nosaltres estem fotuts, però Holanda també ho està igual que la resta de països, menys d’Alemanya, en el qual també hi ha fortes retallades i estan cagats perquè no els hi passi factura el que passa a la resta d’Europa.

Després d’arreglar una mica el món amb aquell parell, anem al bar a buscar el nostre propòsit inicial. Més tard vam encendre el càmping gas per fer el que ens està agradant bastant: noodles; i ens posem al llit a veure, per fi, una de les sèries que ens van passar la Maria, el Jordi i l’Àngel.