Dia 22. Ausburg - Munich

El remor dels cotxes que comencen a entrar a l’àrea de servei ens acaba desvetllant, així que decidim llevar-nos i ens fiquem a esmorzar amb una de les taules d’allí.

No ens estem per romanços i tant bon punt ho tenim tot enllestit agafem l’autovia direcció a Munich. Són les 9h i només ens queda mitja horeta de viatge, així que és una bona ocasió per poder aprofitar el dia.

Al entrar a Munich anem directament a l’hostal en el qual hem reservat. Al arribar-hi aparquem just al davant (és diumenge i no fa falta pagar parquímetre!) i fem el check in, però ens diuen que fins les 14h no podem entrar a l’habitació. Així que ens fan una explicació turística del què veure a la ciutat el propi recepcionista de l’hostal, anem a comprar pa i ens fem uns entrepans per dinar i no ens ho pensem i comencem a caminar cap al centre!

Que sigui diumenge només té l’avantatge del parquímetre, tot els comerços estan tancats i no hi ha gaire moviment, tret de turistes que d’això no en falten! Encara que de sobte ens trobem un petit mercadet en el qual provem un parell de menjars típics i unes salses que tenen allí per degustar (el Joel s’escalda la boca al provar la salsa equivocada i no para de beure aigua perquè li marxi la picantor...). Arribem a la plaça central i això si que estar a rebentar de gent, és igual el dia que sigui perquè dona la sensació que sempre està a tuti pleni! Veiem que hi ha gent a la torre de la catedral, així que decidim pujar-hi ja que tindrem unes bones vistes de tota la ciutat. Per sorpresa nostra, hi podem pujar amb ascensor, de conya!! D’alt de la torre hi podem veure amb 360º tota la ciutat on hi ha escrit el nom de cada monument o lloc interesant per visitar.

Després de tenir una vista des de les altures, baixem i anem a buscar un mercat que sabíem que existia, però desafortunadament està tancat... així que donem un tomb i veiem tot el centre (no és la joia de la corona però no està mal).

Seguidament agafem el metro i anem a dinar a un parc que ens havia recomanat el de l’hostal, hi dinem sota l’ombra d’un gran arbre a 50 metres de la platja reinventada més concorreguda que havíem vist mai. A la ribera del riu la gent va a passar-hi el dia com si fos la platja: tovalloles per aquí, xiringuitos de gelats per allà... i entremig encara hi ha espai per barques inflables al mig del riu!

Ben tips, emprenem la marxa i passegem per tot el parc resseguint la “platgeta” i descobrim coses fenomenals, dos grans riqueses que dóna el riu al parc en particular i a la ciutat de Munich en general: un dels esports de moda més freqüentats és anar d’excursió per les aigües del riu (un esport que consisteix en baixar riu avall deixant-se endur per la corrent, així que nosaltres ens partim en quan veiem passar gent per davall dels ponts que anem passant!) i l’altre esport que és practica al riu, després de la nostra cara de flipats en veure-ho, és el surf! Just a la sortida de l’aigua d’un pont, provoquen una espècie d’onades on tots els practicants d’aquest esport poden surfejar i disfrutar-ho com si del mar es tractés! Lo bo és que les onades són sempre constants i hi ha una munt de gent tant fent surf com veient-ho!

Després de fer de turistes com molts d’altres, decidim tornar xino xano cap a l’hostal i anar recorrent tota la part no cèntrica de la ciutat (visitem el palau reial, jardins, etc.).

Finalment, arribem a l’hostal per dutxar-nos i descansar una estona. Ens estirem als llits i aprofitem per conèixer un individu un pel rarot de l’habitació (un turc) i a la vegada que ens relaxem fem blog i passem les fotos al ordenador. Passades una horeta o dos, tornem a sortir amb la bona recomanació d’una bavaresa amiga del Joel per anar a sopar. Així que passet a passet anem cap al centre novament i arribem al restaurant (és com l’ovella negra de Barcelona, té la mateixa olor de birra a punta pala i hi ha un ambient molt guapo, però amb restaurant).

Hi tenen una birra que fan ells, així que la provem i ens encanta! S’anomena la Munchener Weisser. Després ens porten el menjar que hem demanat, menjar típic de la regió de Bavaria, carn al seu estil! El restaurant ens agrada molt, estar a rebentar de gent i no para de fluir cervesa, tothom amb garrafes de mig litre (aquí no s’estan per osties tu!), els cambrers també van vestits com bavaresos autòctons i a tota aquesta harmonia hi ha un grup de música que li dóna el toc final! Fins i tot, a l’entrada del restaurant també hi ha una botiga de souvenirs, per flipar!

Ja ben tips, ja va bé sortir de la rutina del càmping gas i dels entrepans, decidim fer un tomet pel centre i anar tirant cap a l’hostal.

Una vegada arribem a l’hostal, entrem a l’habitació (hi ha 6 llits i semblen tots ocupats) i saludem als altres tres integrants: dos (un noi i una noia) també són turcs i un home gran és britànic i just surt per buscar un lloc per anar a sopar, l’home acabava d’arribar i no havia menjat res (si si, un britànic espanyolitzat o potser és que porta jet lag... jeje). Ens quedem amb els dos turcs, hi establim una conversa breu però amable i decidim anar a dormir que estem cansadots.

En pic estem a punt d’agafar el sontet, sentim que s’obra la porta i suposem que és l’altre turc que ha arribat (ja que és fica a parlar amb el noi turc que mig dormia també...). Aquest, no sé li acudeix res més que ficar-se a parlar com si només hi fos ell a l’habitació, pot ser no sabia el que significa parlar amb veu baixa. Així que després de fer-li un shhhh i pensar que se’n adonaria que no està sol... ni s’immuta i segueix igual!! Finalment, calla, no sabem si perquè l’altra passa d’ell o perquè.. però se’n va a dormir! Individualment, nosaltres pensem que ja era hora, així que decidim tornar a agafar la postura de dormir i poder descansar... fins que no passen ni 5 minuts que va i es fot a roncar!!! A sobre d’inútil i mal educat, va i ronca!! Tot alterats i amb moltes ganes de fotre’l llitera a baix, ens aguantem i el Joel s’aixeca per anar directament a baix i demanar si ens poden canviar d’habitació (no hi ha qui s’adormi amb aquells roncs podrits). El Joel arriba a baix i, mentre contempla la gent en pleno auge i ambient cervesero/fiestero, ell s’espera palplantat (amb el pijama i les lleganyes als ulls) a què l’atengui el de recepció...  I quan puja altre cop a l’habitació, emprenyat com una mona, encén el llum i diu cridant: venga carinyo! Que ens han donat una altra habitació, anem al 5è pis solets. I sense reparos ni miraments, ho recollim tot amb tot el soroll que som capaços de fer, fem un portazo ben ben sorollós i, per fi, pugem a dormir solets, tranquils... i en silenci!!