Ens llevem en el bell mig del
menjador quan ja tothom ha marxat. I avui tenim temps i totes les comoditats
del món per poder esmorzar com dos senyors (encara més del que procurem
normalment). Així que ens prenem el nostre temps:pleguem el llit i els trastes
(que com sempre hem escampat per tot arreu) i ens posem a esmorzar el que ahir,
somiant ja amb unes torrades de torradora i un café pujat a foc lent, vam
portar de la furgoneta. Esmorzem, ens dutxem ben dutxats, fem el dinar i marxem
cap al que ens ha portat fins aquí: el museu de la Mercedes-Benz. Aquest està a
uns 15km... i ara entenem perquè Stuttgart és una ciutat tan rica!! Durant el
que dura el trajecte, ens trobem un
sinfin de radars interurbans (si no n’hi havia un cada 10m no n’hi havia cap!).
Quan arribem, l’edifici ja ens
impressiona molt. És una construcció moderna que en ser dissenyat es va tenir en compte tot: el disseny, la
funcionalitat, la integració en el terreny que l’envolta... acabant configurant
un edifici tan espectacular per dins com per fora! Era tan guapo, i els detalls
estan tan cuidats que fins i tot els ascensors eren psicodèlics i els lavabos
impressionants.
Entrem al museu i paguem una
entrada que, pel que és el museu ens sembla molt barata: 4€. I comença el
recorregut per les instal·lacions: la idea és genial. El recorregut comença a
la planta 8 (pugem pels ascensors psicodèlics després que ens hagin donar una
audioguia gratuïta) i arribem al principi.
En la següent foto està explicat el començament de la història de la Mercedes-Benz (curiós saber d'on prové el nom!):
I anem
avançant edifici avall (fa com una espècie de caragol que a mesura que vas fent
la roda vas descendint pis rere pis sense baixar escales ni ascensors..
simplement vas caminant rampa avall sense ni adonar-te que estàs baixant. I vas
seguint tota la història (tant la que pertoca a la Mercedes com l’Alemanya o
fins i tot els esdeveniments mundials més rellevants). El viatge en el temps
comença des que l’home va a cavall i acaba als cotxes de fórmula 1, planta final
en la qual hi ha un simulador.
El simulador val 4€ més per cap,
però són 4 minuts que valen la pena. A pesar de la cua i de la gana (havíem
entrat a les 12:30 al museu i ja eren les 15:30) hi entrem.
I aquí comença la tan
publicitada i expectada) ruta romàntica (Romantiche Strasse) que va de Würzburg
a Füssen en el que, segons hem llegit pertot, és una de les rutes més
meravelloses d’Alemanya per carretera… un seguit de poblets antics i plens de
riqueses històriques i culturals van donant forma a un camí del qual les guies
i els blogs s’omplen de paraules de boniques.
Després de veure el mapa,
decidim que nosaltres començarem la nostra ruta romàntica a Rothenburg ob der
Tauber, un poblet que hem llegit que és molt bonic. Així que anem a dinar uns
bocates amb un banquet en un parc que trobem per les afores d’Stuttgart (la
nostra intenció era anar a una piscina que ens havia recomanat l’Azahar, ja que
fa una calor terrible, però resulta que esta tancada per unes avaries). Un cop
tenim el bocata abaix, agafem carretera i amb 2 horetes ens plantem amb aquest
poblet que amaga el seu encant a mesura que el sol es va ponen.
Ja portàvem la direcció d’un
càmping, així que aquest és el nostre destí. En quan agafem el desvio de la carretera,
davant de la nostra estupefacció, veiem dos cartells de càmpings... anem al que
ens marca el GPS i no fa falta que baixem a preguntar: ja podeu girar cua que
això està a rebentar! Vaja, doncs anem a provar sort a l’altre, escassament a
uns metres... vaia competència! Perfecte! Hi ha lloc i de sobres! A més a més
té internet, així que no ens ho pensem i deixem les coses i agafem uns cacauets
per picar algo i anem al bar a fer una birreta i poder actualitzar el blog i
navega una mica per veure què fem l’endemà.
Ostràs! És ben fosc i encara
restem assentats a la taula amb la bossa de cacauets buida al igual que les
gerres.
Tal qual ens aixequem, notem que
la panxa apreta, sobretot al Joel, osti quin fart de cacauets portem a sobre...
Al arribar a la furgo, tothom ja dorm (són les 22h, entenem que sigui de nit,
però no fotem.. una mica d’ambient no?). Nosaltres no ens aguantem del mal de
panxa i estem prou rendits, així que ens preparem una camamilla i entre mig de
la gran selva de mosquits en la qual ens trobem i decidim que per avui ja n’hi
ha prou, a recuperar forces que demà toca veure de què va aquesta ruta
romàntica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada