Dia 13. Trier – Graach

Avui el que ens desperta són les gotes de pluja que ressonen sobre la xapa de la furgoneta i el que ens desvetlla és el camió de les escombraries que buida un bidó (llestos nosaltres d’aparcar-hi just davant) que està davant de la porta que tenim un pel oberta.

Com que plou, ens afanyem a fer-ho tot: plegar el llit, jugar al tetris amb les provisions i equipatge, esmorzar (sentats als seients del davant)... i marxem. Sortim de l’àrea de servei i tornem cap a Trier, la ciutat (segons ens han dit) més antiga d’Alemanya.

Quan hi arribem, aparquem en un pàrquing de pagament, hi posem els diners justos per estar-hi una hora per la ciutat. I fem la visita més ràpida que hem fet fins ara. Tot el que veiem ho albirem amb ulls ben oberts i passem cap a la següent cosa que ens marca el circuit turístic de la ciutat. El més impressionant és la Porta Nigra (un monument de pedra calcinat però gairebé íntegre que donava entrada a la ciutat) i les cases antigues que decoren la ciutat amb les seves façanes monumentals.

Altra cosa que ens crida molt l’atenció són les mateixes estatuetes d’elefants de colors que vam veure a Luxemburg repartides per tota la ciutat. Resulta que són estàtues d’artistes coneguts que les han creat amb motiu de protesta (i caritat) per la matança d’aquests animals. Ja veieu, van gairebé en la mateixa direcció que tan i tan estimat borbó... A mesura que anem caminant n’anem veient més, i si un és bonic, el següent encara ho és més: (l’elefant rosa està fet amb brides!! Ves a saber quantes n’hi ha...)

Quan arribem a la “main square” de la ciutat (just al costat d’on tenim aparcada la furgo) ens adonem que ja fa 10 minuts que ens havíem passat de l’hora del parquímetre i el Joel corre per ficar-hi uns cèntims més mentre l’Anna es meravella per la catedral i l’església (juntes) que coronen la plaça.

Com que el Joel no entén ni papa d’alemany i no aconsegueix entendre les rareses de la màquina alemanya (només tenia 50 cèntims d’efectiu i no hi havia manera que surtis un tiquet, sortia un missatge d’error en alemany) i diguem que la fotografia no és el fort de l’Anna, tots dos es van retrobar a la plaça i el més calent era a l’aigüera: ni l’un havia posat diners al parquímetre, ni l’altra havia fet cap foto...

Així que fem una visita relàmpago a la catedral (dins i fora) i correm a buscar la furgo. Encara, abans de marxar, tenim temps per comprar una barra de pa per fer dos entrepans per dinar.

Resulta que en arribar a la furgo, per sort, no trobem cap multa. Menys mal! Es veu que necessitàvem, com a mínim 80 cèntims per que pogués sortir un tiquet (ens ho va explicar una noia alemana molt simpàtica).

Agafem la carretera per començar la ruta del riu Mussel, alguns l’anomenen la ruta romàntica d’Alemanya, però nosaltres havíem llegit que la ruta romàntica és en un altre lloc (des de Würzburg fins a Fussen, ja ho direm més endavant que també està apuntada a la nostra llista de llocs per veure). Aquesta ruta és molt famosa pels vins, està repleta de vinyes, com ja veureu a les fotos. Només sortir de Trier ja veiem el Musela, un riu ben caudalós com tots els d’Alemanya. Tota aquesta ruta és fa al voltant del riu i és senzillament meravellosa! Anem seguint els meandres del riu envoltats de dues muntanyes, una a cada cantó del riu, plenes de vinyes, si si, tot de vinyes i en aquell pendent! No podem parar d’admirar el paisatge (paradís) pel qual estem passant sense perdre vista a la carretera.

Després d’uns quilòmetres decidim para a dinar, que la gana apreta i parem al primer poble que trobem: Tritenheim. Baixem i donem un petit tomb pel poble i acabem en un restauranet on provem, per primer cop, la meravellositat del vi blanc de la regió alemanya (Apotheke Riesling Kabinett 2010) .

Ja amb el bon gustet del vi, anem cap a la riba del riu i plantem el xiriguito per fer el dinar.

Una vegada tenim les panxes ben plenes tornem a la carretera. En el següent poblet decidim parar al supermercat per veure si hi ha més vins, però gent autòctona ens aconsella que no és un bon lloc per comprar-n’hi (amb gestos inversemblants i amb un alemany ben tancat aconseguim entendre que els vins del super provoquen mal de cap). Així que ens aconsellen un bon lloc per provar més vins de la zona, hi anem de cap! Aquesta vegada no ens agraden tant...

El més típic d’aquesta ruta del Mussela és anar parant poblet a poblet i anar tastant els vinets de cada lloc. També hi ha la possibilitat de fer la ruta amb vaixell i anar parant a les diferents parades que hi ha. Per últim, a partir de les 16:30 la majoria de llocs ja han tancat, així que prova vins ja és molt difícil.

Així que ja eren les 17h i estàvem cansadots. Decidim començar la nostra búsqueda d’un càmping. Abans de tot passem per un supermecat  a comprar una mica de pollastre per sopar i per fi provem el Bazel (molt típic alemany).

Finalment, fem cap a Graach, un càmping fenomenalment tranquil i bonic, situat a la vora del Mussela i envoltat pels vinyals de la zona.

Com que fa una calor insuportable, decidim treure l’estimada dutxa solar per refrescar-nos una mica (enmig de la mirada atònita dels altres companys de càmping) i jeure a la gespa i relaxar-nos una estoneta, envoltats d’aquella harmonia i pau, abans de ficar-nos a fer el sopar.

Uff quina bona oloreta!! Avui si que tenim un bon sopar a sobre taula! Està exquisit! Mestres anem sopant veiem quina posta de sol més maca s’està ficant, tot el cel enlluernat de colors rojos –taronges ben bonics.

Després d’aquesta posta de sol tant guapa, comencem el nostre tetris per poder baixar el llit (Gerard, la tenda encara no l’hem utilitzat, es que hi dormim tant bé al llit...) i ficar-nos-hi ben tapadets amb el remor dels arbres i de l’aigua que flueix lentament pel riu.