Dia 32. St Johann in Tirol - Innsbruck - Füssen

Avui ens despertem sin prisas pero sin pausas. No ens estressem però tampoc deixem que se'ns empeguin els llençols ni que l'esmorzar prengui més temps del necessari. Volem visitar Innsbruck i tenir el temps suficient per arribar a mitja tarda a Füssen o voltants.

Així que ens aixequem d'una revolada en aquell càmping desert (són més de les 9 i no sentim moure's ni una mosca) i anem a la dutxa. I quina dutxa!! de fet, i quin càmping!! Si mentre ens dutxavem haguéssim tancat els ulls ens haguéssim pogut traslladar a un hotel de luxe en segons!! Tot impecable, ben aromatitzat.. i amb fil musical de fons!! Així si que mola anar de rastreros, si!!! Si les condicions havien de ser aquestes ja podia ser tot el desert que volgués! La veritat és que de càmping d'estiu en té ben poc, perquè està a un poblet petit petit just a tocar dels Alps i ben preparat pels utencilis d'esquí i les condicions hivernals!

La qüestió és que per un dia (tot i haver dormit a la furgoneta i estar a punt d'esmorzar cafè recalentat del termo) ens sentim com dos senyors!!

Netets i relaxats, esmorzem i ho repleguem tot per anar cap a Innsburk, una ciutat de l'oest d'Austria que ens havien dit que era molt bonica. Quan hi arribem és relativament aviat (deurien voltar les 12h) i aparquem al vell mig de la ciutat amb la intenció d'anar directament a fer-hi un tomb. I així ho fem, passegem pel centre de la ciutat (otra que tal baila: tan bonica com turistica) i ens perdem pels seus carrerons fins que la gana comença a apretar. 

D'Innsbruck ens meravellen els carrerets estrets i revestits de les cases més típiques del país. I la reberent catedral, que sembla que sòbriament inviti a visitar-la i et saludi des de la seguretat que projecta en si mateixa.

Quan abans ens havíem perdut pels carreronets, ens hem topat amb una pizzeria italiana (on et fan les pizzes in situ) molt baratota... I decidim que en comptes de gastar-nos 3€ en una baguette (tant a Àustria com a Alemanya són caríssimes) avui preferim gastar-nos-els.

Després de menjar la pizza italiana aprofitem per anar a comprar la pegatina que necessitem per les carreteres amb peatge suïsses (ja que estem a una ciutat gran o bastant fronterissa amb Suïssa) i per donar un tomb a un centre comercial que hi ha a les afores. Aquesta pegatina no té l'opció d'escollir si la vols per una setmana, un mes o tot un any, senzillament et cobren 33€ per tot l'any, t'agradi o no t'agradi. 

Quan ens en cansem, agafem la furgo i prenem rumb a Füssen, el poblet on acaba la ruta romàntica alemanya i on descansa el famos castell de Neuchwanstein.

I xino xano se'ns fan les 8 quan arribem a Füssen i flipem. Flipem molt. Només entrar veiem molts cartells que anuncien àrees de servei per carabanes i hi anem. Entrem en un carrer on n'hi ha tres o quatre de juntes i totes complertes!!! Tirem i trobem un càmping al final del carrer... complet! Aixi que entrem a dins del poble per buscar alguna alternativa... i veiem els carrers principals també coberts d'autocarabanes aparcades allà (suposem que per falta d'espai a les àrees i càmpings del voltant).

Però no desistim i conduint pels pobles contigus en trobem un altre... Endevina endevinalla!! Plee. Sense acabar-nos-ho de creure massa (com pot estar un poble tan petit, que nosaltres a penes coneixiem i sent dimecres tan massificat!!??).

I seguim buscant... Fins que a la 4rta o 5ta va a la vençuda! I acabem fent cap a un macro càmping on una bona colla d'alemanys carreguen els seus tancs personals de birra al ritme d'un grup tradicional ben peculiar. Nosaltres ens quedem el just per entendre de què va.. Perquè el monòleg del dels pantalons esmiarrats de l'escenari és tot en alemany i la música és molt... emmm... com dir-ho...? Alemana! A més a més, demà toca matinat de debó, probablement com no hem matinat fins ara! Perquè demà anem a veure el castell de Neuchwanstein i es veu que es posa cada dia tan a rebossar que es formen cues quilomètriques! Visto lo visto.. Si avui hem vist la ciutat ja a tutti pleno, si demà hem d'anar a les rambles 2, al menys, que sigui a la fresqueta! Abans de tancar els ulls, doncs, connectem l'alarma a les 6.45h.

Dia 31. Grossglockner hochalpenstrasse

A les 7:15 sona el despertador. Intentem obrir els ull com podem i decidim allargar el son mitja horeta més (la intensitat amb que s’ha ficat a ploure a mitja nit ens ha desvetllat per complet). Al cap dels 30 minuts (que en semblen 5, com sempre passa) ens despertem i ens fiquem en marxa perquè avui toca veure la ruta més pintoresca i famosa d’Àustria: la Grossglockner hochalpenstrasse.

És una ruta per carretera de 48km amb vistes panoràmiques i que està envoltada de pics de més de 3.000 metres, incloent el Grossglockner (el més alt d’Àustria amb 3.798 metres d’alçada).

Pel que hem llegit en alguns foros, aquesta és una ruta que s’ha de pagar peatge per entrar-hi, actualment costa 33€ pels cotxes i 23€ per les motos (en teoria diuen que el peatge serveix pel manteniment i la construcció de la carretera, degut a l’altura i les condicions meteorològiques de tot l’any, sobretot amb la neu de l’hivern, així que ho deixarem amb en teoria...)

Mira que tenim el turbo ficat, però tot i així, després d’assear-nos, esmorzar, plegar els bàrtuls, pagar el càmping i sobretot eixugar la taula i les cadires i tota l’aigua que havia entrat a la furgo (sort del mur de contenció de la mosquitera que ha quedat impregnada de gotes), se’ns fan les 10 del matí!! Quin desastre estem fets!

Doncs just marxem i amb qüestió de segons passem del solet amb alguns núvols a una pluja fina però novament intensa. Estrenem els parabrises que vam renovar ahir i no vegis quin canvi!

Fiquem rumb a la carretera i en pocs minuts arribem al peatge. Ens atén una austríaca molt maja que a la vegada de cobra’ns el peatge ens diu si volem un llibre amb espanyol amb explicacions de tota la ruta, pel mòdic preu de 5€. Nosaltres sense saber què dir ni què fer, amb cotxes impacientant-se al darrera... acabem afirmant i claudicant pagant 5€ més els 33€ del peatge, ja que pensem que pot ser una informació útil i una mica de culturilla no anirà malament. Ens dóna els tiquets i el llibret i mentrestant el Joel arrenca per passar la barrera del peatge, l’Anna es dona compte de la gran timada que ens acaben de fer! Acabem de picar com uns bons guiris! Només hi ha 3 fulles amb explicacions i les altres són fotos i explicacions amb anglès o italià... Bé, que hi farem, segur que no som ni els primers ni els últims.

També ens ha donat un mapa (gratuït) on t’indica les diferents paradetes o punts de control de la carretera on també hi ha lavabos, restaurants, botiguetes amb souvenirs, etc...

Comencem a pujar i pujar, hem de fer un desnivell de més de 1.000 metres i déu ni do quines pujadetes!! La furgo no ens pot fallar avui!

Fa núvols, però tot i així no es pot amagar la meravellossitat de paisatges que veiem en els nostres ulls. Si una vista és espectacular, la següent encara és millor! Aquí us deixem una bateria de fotos perquè us en pugueu fer una idea, però us recomanem que hi aneu algun dia perquè lo que veus en fotografia no té ni punt de comparació amb lo que es viu allí d’alt!  

Després de parar a dinar i anar fent trocets de la ruta, parant cada dos per tres per tirar una foto, hem arribat als peus del Grossglockner, on es troba el glaciar més gran de tots els alps (és una mala sort que els núvols no ens deixin veure el cim).

Recalcar que tots els punts d’informació tenen diverses explicacions i estan molt ben fets. Ens han explicat que aquí hi ha moltes marmotes i són una icona del indret. Aquest animals passen els hiverns hibernant durant 7 mesos en aquestes altures sota les capes de neu que els permeten a la vegada una seguretat contra altres animals. Ara al ser estiu, ja estan ben despertes i surten per fora. Per sort, ens hem topat amb alguna pel camí.

Amb la tonteria se’ns han fet les 5 de la tarda... mare meua, hem estat 6 hores i mitja i realment ha valgut molt la pena!!

Ara anem de camí cap a Insbruck, a la regió del Tirol. Són les 3 hores de trajecte, així que anem tirant... Sense donar-nos-en compte, ja han passat unes dues hores quan decidim començar a la búsqueda i captura d’algun càmping o lloc per poder acampar i dormir, ara sí que estem un pel cansadots. Així que en pic ho diem que trobem un cartellet d’un càmping a peu de carretera. Sense pensar-nos-ho hi entrem i seguint el caminet que es va fent estret arribem al càmping que serà el nostre niu d’aquesta nit. Està completament apartat de tot arreu i fins i tot no sabem ni on som... així que ho preguntem i ens diuen que estem a Sant Johann in Tirol.

Ens fem el sopar mirant la posta de sol que hi ha i tant bon punt ho tenim tot arreglat ens fiquem al sobre per descansar!

Dia 30. Zell am See

Ens despertem amb la calma del dol que entra per la rebava de la ppprta entreoberta. Avui ha de ser un dia tranquil... Sense alarmes ni estres. Si hem decidit quedar-nos un dia mes en aquest petit tros de paradis (i deixar la meravellosa carretera per demà) ha estat per gaudir-lo lentament i relaxar-nos una mica...

Quan ens aixequem (despres de fer el manta una bona estona) anem directament a la dutxa i tot seguit esmorzem sense presses. L'unic objectiu insaltable del dia es anar a la peugeot que ahir vam veure al poble. Des que vam començar el viatge que el neteja parabrises feia una mica el tonto i un parell de dies enrera es va trencar del tot... (amb la imprevisibilitat i variabilitat d'aquest temps boig no ens podem arriscar gaire més). Aixi que quan acabem d'esmorzar, posem una rentadora i ho estenem tot al bat del sol. Ho deiem alla. Quan tenim tota la frago ben arreplegada, paguem el camping, reservem per un dia més i marxem. Quan arribem a la peugeot ja son les 12 i ens hem d'esperar a la 1 perque ara es el lunch time. Aprofitem per anar a xafardejar l'altre camping que hi ha vora el Kögnisesee i quedem bocabadats: està a cms. del llac, és molt més gran i a sobre més barat!! 

Així que acabem aprofitant l'horeta del "lunch time" de la peugeot per anar a cancelar la reserva de l'altre camping (i replegar la roba estesa d'una revolada) i fer la nova reserva al nou. Quan anem a la Peugeot rebem una patacada durilla pero necessaria de gairebe 60€ pels nous parabrises, anem a un lidl i tornem al camping nou.

En arribar-hi, la recepcionista ens sorpren amb una grata sorpresa: a les 16h tenim una hora gratuita de kayac!!! Son les 14.30h ja.. així que ens hem d'afanyar a trobar lloc, fer el dinar i menjar-nos-el! Dit i fet... ens asseiem a la nostra estimada tauleta de camping a les 15h, després d'un matí tan frenètic com profitós! Hem anat d'un costat a l'altre sense parar ni un minut! I si no hem rodejat tot el llac 4 vegades, no l'hem rodejat cap!

Així que dinem a correcuita i a les 16.05h estem amb el dinar encara al coll escoltant el alemany divertit del monitor amb la seva traducció simultànea per nosaltres dos, els únics no deutchoparlants i, òbviament, els únics que han arribat tard.

L'horeta de classe se'ns evapora com si s'hagués esfumat en 5 segons. El mono que teníem de navegar (o d'agafar una barqueta) i la simpatia del monitor converteixen la classr en una gozada.

Quan acabem, anem a una platgeta que hi ha a mig minut d'on tenim aparcada la furgoneta! De nou, ens trobem estirats en una platja artificial que aquest cop, descansa la ribera del llag Zell. I és una passada fascinant!! Estem a la gespeta que voreja el llac, a la vall de les muntanyes alpines i un cel ennuvolat de textures fetes de cotó fluix. La pau del moment no té descripció justa...

I quan el sol se'n va i els nuvols es comencen a ennegrir decidim anar a la furgo a canviar-nos per anar a fer un tomb xino xano al poble. 

Però no arribem a sortir del camping que comença s ploure a bots i barrals!! (aquest temps imprevisible un altre cop!!). Així i doncs, reculem i anem cap a la furgo de nou. Quan para, el Joel surt a correr mentre l'Anna es queda a la furgo amb un llibre a les mans... 

I fins que es fan les 9 i ens posem a sopar aprofitant la tregua que ens donen els nuvols! (Ueue!! avui, per segon cop en un mes mengem ous!!).

Tipets, anem a la sala de la recepcio fel camping per fregar trastos, dents, wc... I aprofitar l'internet una estona! Quan se'ns tanquen els ulls, anem a la furgo a dormir... Mañana más y mejor!

Dia 29. Kögnisee – Zell am See

Avui si que ens aixequem d’una revolada! Ni tan sols anem al wc! Que agafem la furgo i ens dirigim directament al pàrquing de sota el llac Kögnisee.

Avui és diumenge, i el pàrquing, a pesar de ser immens, està a arrebossar de cotxes. Anem als lavabos d’allí, ens hi rentem la cara, les dents... res, una mica de show per aquests alemanys domingueros que semblen sempre (menys quan porten el seu litre i mig de birra) tan avorrits!

També esmorzem al pàrquing i, quan estem esmorzats i aseats anem cap al llac amb totes les expectatives que podem encabir a la motxilla...

... però aquestes expectatives ben aviat es veuen molt, però que molt truncades! El camí que porta al llac és pitjor que les rambles! Ple de turistes (vale), xinos fotògrafs (bueno), alguna paradeta de postals (passable) però botigues de bolsos!? 45 restaurants en 2 metres!? No havíem vist mai un desastre com aquest... us imagineu Aigüestortes circumdat per botigues d’absolutament de tot, per barques que n’embruten l’aigua i per turistes que no et deixen ni fer una foto?!?

Si ets capaç de tancar els ulls i esborrar tot el que l’home hi ha posat a sobre, pots arribar a meravellar-te de la bellesa del llac (perquè realment la té) però de bones a primeres és un procés que costa de fer i unes vistes difícils d’assimilar!

Així que, frustrats i tot just comencen a caure les primeres quatre gotes, marxem tan ràpid com havíem arribat. Cansats d’arribar sempre tard i escopetejats a tot arreu, decidim posar rumb a la següent parada: Zell am See, un poble famós pel seu llac que costeja una de les rutes per carretera més impactants d’Àustria i que la volem fer l’endemà. És una carretera famosa per la seva bellesa i el s’arriba als peus del pic més alt (3798 metres) i els seus glaciars.

De camí veiem un poblet on hi ha un mercadillo i l'Anna ràpidament i sense pensar-s'ho diu: "Pareeeeeem-hiiii!!" així que fem una volteta i en comptes de un mercat es tracta de la festa major d'aquest minúscul poble, així que només i fem un tomet i gaudim de la seva petita però encantadora bellesa.

Quan arribem anem a l’oficina d’informació per informar-nos del poble, dels seus càmpings i de la ruta.

Anem al que ens han descrit com el càmping més barat (de les dues opcions que teníem) que si aquest és barat no volem imaginar-nos l’altre... 28€! Igualment el paguem perquè aquest el pensem aprofitar bé! No són ni les 14h i ja estem a lloc... i tenim mil i una cosa per fer en una tarda com aquesta en un càmping com el d’avui: arreglar la mosquitera, posar ordre a la furgo, netejar roba...

Així que arribem i ens posem a fer el dinar, dinem i mentre el Joel desplega per primera vegada la tenda i la gaudeix durant una estoneta fent-hi la migdiada amb aquell sol i l’airet que va passant, l’Anna aprofita per trastejar per la furgo. Només havíem de fer-hi parada avui per poder matinar molt l’endemà per a la ruta dels glaciar, però ens resulta un poblet encantador que ens ve molt de gust explotar (excursionetes, bici, barqueta pel llac, visitar el poble..) i com que aquesta tarda (cosa rara) el temps ens ha volat sense ni adonar-nos-en, decidim quedar-nos-hi demà tot el dia i passat demà ja farem la ruta.

Quan ens cansem de trafiquejar per la furgo i de relax al càmping, anem a veure el llac. El sol ja cau i la solitud del llac dóna un encant encara més cautivador a les vistes que aquest ofereix: l’aigua cristal·lina i quieta, envoltada pels alps i les seves valls...

I quan tornem al càmping ja se’ns ha fet l’hora de sopar. Així que sopem, freguem i anem a una saleta del càmping per posar al dia una mica aquest vell amic oblidat: el blog.

I quan la son apreta, tornem al fred del càmping i ens tanquem a la furgo per dir bona nit a les muntanyes que ens salvaguarden.

Dia 28. Salzburg – Kögnisee

Ens despertem després d’una dolça nit de 9 hores d’un tirón sense saber on som. Fem una mica el manta, però tampoc excessivament. Ens aixequem a les 9h i anem a buscar la robeta ben neteta i ben seca que tenim al restaurant (on tenen la secadora).

Amb l’esmorzar tampoc ens esmerem massa (avui no és dia de perdre el temps) i un cop dutxadets i amb tots els bàrtuls recollits, agafem la furgo per anar cap a Salzburg (el càmping està una mica allunyat de la ciutat).

És dissabte i no es paga... així que de p.m.! deixem el cotxe al primer pàrquing que trobem i anem caminant cap al centre de la ciutat.

Salzburg també és ben bonic (és impactant la bellesa que pot donar un riu a una ciutat) i els seus carrers comercials recorden les gremials de temps ençà, que li donen un encant (encara que òbviament turístic) especial. I ens perdem pels seus carrerons... entre xafardejar les botiguetes i passejar pels carrerons, on veiem la casa natal de Mozart, ens polim la ciutat mentre anem fent gana.

Passejant pels carrers veiem un restaurant italià i ens entra un antojo de pizza de mil dimonis. Així que, tot i que ja havíem comprat pa per fer entrepans decidim llençar la casa per la teulada per un dia i satisfer el nostre capritxo.

Dinem bastant bé (tot el que pots esperar d’un restaurant italià quan ets a Àustria) i ben tipets, tornem al cotxe perquè tot i que és gratuït, hem de canviar el tiquet cada 3 hores.

Quan som allà decidim anar fins al majestuós castell amb cotxe. I com que no hi ha pàrquing a prop, deixem la furgo una mica apartada i hi anem caminant.

Després d’una pujada d’infart resulta que, como no, s’ha de pagar per entrar a visitar el castell per dins! Per un mòdic preu de 8€ (16€ entre els dos) podíem veure un castell que semblava menys impactant que el que havíem vist a St. Goar... així que ens quedem a les portes. A davant hi ha una muralla sobre la qual ens podem asseure i contemplar tooota la ciutat. Ens hi estem una bona estona i després decidim perdre’ns per uns caminets que envolten el castell.

Caminant caminant fem cap al centre de la ciutat (sense gairebé adonar-nos-en hem baixat tota aquella pujadota!). i decidim fer una ullada a les quatre coses que es couen: una pantalla gegant amb música clàssica (és el festival de Salzburg famós per l’òpera), un show de Kapoeira, una partida d’escacs gegants, ...

I quan ja sentim que no podem extreure més suc a la ciutat de Mozart, decidim agafar la furgoneta i anar tirant cap al llac Kögnisee, el qual hem llegit que és impressionant. Quan anem tirant cap a la muntanya, en veiem una que ens dóna un gran record.. s'assembla molt al Pedraforca!

Com que no hem reservat hostal ni buscat càmping on passar la nit (expressament perquè portem una setmana de despeses que pa qué) després de donar tombs i tombs pels poblets que envolten el llac acabem aparcant la furgo a un pàrquing que descansa com un bolet a l’entrada d’un poblet. No sabem què pinta allà aquella porció de gespa... però ja ens va bé. Entre que és un pàrquing i que fa un fred que pela, sopem al davant de la furgo (al volant) i anem a dormir directament. Ben tapats i arrumacats tanquem els ulls a les 22h!