... i la pluja dóna pas a la
calor un altre cop. Com si res hagués passat, aquest matí ens llevemaltre cop amb una calor
espatarrant.
Com que a la tarda volem arribar
a Viena a una hora decent i encara ens queda una bona part de Praga per
visitar, aquest matí no ens entretenim: ens aixequem d’una revolada i, sense
dutxar-nos ni res, esmorzem molt ràpid i anem a buscar el tram que ens ha de
portar al castell de Praga.
Entre pitos i flautes (i
trasbords) triguem una hora en arribar al que ens pensàvem que seria un
castellet però que resultar ser una espècie de mini poble envoltant una formosa
catedral. Una de les coses més impactants són les vistes.
El que sembla la
plaça d’aquesta mini ciutat (just davant del que pensem que són les
dependències d’algú del govern) desemboca en una muralla/mirador des de la qual
es pot veure tota Praga i encara una mica més.
Passegem per la “ciutat” i
acabem arribant a la catedral. És una visita bonica, però com tota Praga, som
dos turistes més emplenant fins a arrebossar una de les moltes meravelles de
Praga. A més a més, com en la resta de la ciutat, entrar a qualsevol lloc
significa pagar... així que la visita és més ràpida del que esperàvem... i
baixem.
Agafem de nou el tram però aquest cop baixem a la parada que dóna a un extrem del pont més famós de Praga: el pont Sant Carlo. Que també... resulta ser tan bonic com aprofitat turísticament. Un cop l’hem travessat, ja ens sentim satisfets amb la ciutat... probablement sigui la visita turística que hem fet més a fons!
En tornar al càmping, entre la
calor i el cansament sentim la necessitat imperiosa de refrescar-nos sota la
dutxa. Així que, tant per tant optem per dutxar-nos i quedar-nos a dinar al
càmping entre els 2.500 perroflautes que li donen ambient.
Són les 15:30h quan sortim del
càmping amb la ruta (aquest cop marcada) que diu: Viena!
De camí comencem a reflexionar
sobre l’estat de República Txeca i arribem a la conclusió que no es tant barat
com ens pensàvem i que potser els aliments del supermercat sí que és barat...
així que decidim parar al primer que trobem i ens adonem que hem donat al clau!
El menjar amb aquest país és baratíssim. Com ja us imagineu, parem a repostar
existències alimentaries.
En fi... que el Sygic marcava
d’hora d’arribada les 18h i nosaltres, no sabem com, arribem a les 21:30h!!
Quan arribem a Viena, anem
directament a l'hostal, un Youth Hostel on tenim una habitació amb només dos
llits. Arribem, aparquem just al costat (de nit, com a tot arreu, no és paga..
alguna cosa bona ha de tenir arribar sempre a les tantes als llocs!) i anem a
l’habitació a sopar (tornem a muntar-nos el nostre campamento dins de
l’habitació) i a dormir directament... que demà ja serà un altre dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada