Ens aixeca l’alarma que,
puntual, ressona a les 8:15h. Primera, que l’esmorzar tanca a les 9:15h i
segona que hem de treure el cotxe d’on és com a molt tard a les 9! Així que ens aixequem i baixem a
esmorzar. Quan acabem posem el cotxe al pàrquing de l’hostal (12€/dia) i pugem
a dutxar-nos i tot el rollo.
A l’habitació, tot i saber que
som a Viena i que ho hem d’aprofitar, ens sentim tant còmodes que decidim
prendreu amb calma i poder anar a comprar pa per fer uns entrepans per dinar.
Són gairebé les 12h que sortim
de l’hostal... sota el sol que no crema, abrasa, i els entrepans a la motxilla!
Anem al centre i passegem pels carrers més turístics i més cars que havíem vist
fins al moment gairebé!
I quan portem més de 3 hores voltant, fem cap a un
parquet (oh si, quines ombres fan els arbres!!) on parem a reposar i agafar
forces dinant.
Quan acabem, erre que erre ens
empenyem a continuar passejant sota el bat de sol (quin remei, ho volem
aprofitar bé!). No parem de veure gent a cada ombra que trobem. Xino xano
arribem als palaus. ALS PALAUS (amb majúscules). Mare meva... quin espetec de
luxe i riquesa! És una plaça on, miris on miris, al llarg dels 360º veus
edificis majestuosos que si un és bonic, l’altre encara ho és més.
Quan els hem vist continuem
passejant i, com que al matí hem comprat un tiquet de tram de tot el dia (24h
per 7,10 €) anem i venim d’un costat a l’altre de la ciutat com ens ve de gust.
“Hi ha un jardí aquí molt guapo!”, tram; “Allà hi ha les dependències de
l’Emperadriu Sissí”, tram; que un home ens diu que el millor Shachertorte està
a l’altra punta de Viena?, tram.
Són les 19h que, rendits i mig
marejats ens asseiem a una terrasseta amb un bon tros de tarta Shacher per
berenar. Està bo, però sent original d’aquí, esperàvem molt més que el típic pastís
de xocolata exactament igual al que pots provar de postres a qualsevol
restaurant de Lleida!
Quan acabem, anem a l’hostal per
dutxar-nos i canviar-nos (estem xops del calor que fa!). Volem refrescar-nos i
canviar-nos per sortir a sopar a la nit.
I dicho y hecho... tenim el
temps just per dutxar-nos i tornem a sortir. Anem al centre i acabem sopant uns
nuddles d’una de les paradetes que hi ha a la plaça més cèntrica (si, en una
d’aquelles paradetes que quan hi passes per davant dius “jo aquí no hi menjaria
mai!”) i ens els mengem en un banc al bell mig de la plaça que, està a
arrebossar de gent. Donem un tomb amb la
intenció de fer una cerveseta... però tot és tan somament car que ens acabem
enfadant amb l’aprofitament que fan dels turistes i marxem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada