Dia 24. Praga

Ens desperta el despertador a les 8 en punt i ens llevem ràpid... avui tenim un matí una mica trepidant! Hem d’arribar al cotxe abans de les 9.15 perquè ens caduca el parquímetre que vam posar ahir a la nit, hem d’arribar al càmping on volem passar la nit abans de les 10 i hem de ser al free tour a les 10:45 perquè no comencin sense nosaltres!

Així que ens posem mans a l’obra: ens aixequem i dutxem, esmorzem a la cuina comuna de l’hostal, fem el check out i marxem ben carregats, com sempre. Agafem el cotxe a gairebé les 9:30 i ja tot se’ns atrassa...

A més a més, buscant el càmping ens perdem i, per més inri, quan hi arribem i entrem a recepció davant nostre hi ha un parell d’abuelos italians que tenen de tot menys pressa...

El càmping on hem fet cap resulta ser el primer (i el més cutre) de molts que n’hi ha al mateix carrer! Si no hi ha 6 càmpings, l’un al costat de l’altre, no n’hi ha cap!

Total... que resignats a no arribar al tour, decidim no estressar-nos i, encara que amb probabilitats de morir d’una insolació, decidim que anirem al tour de les 14h.

Anem cap a l’estació del tram per poder arribar al centre. És una estació ben cutre, es nota que és de les afores i el deixat que està la zona. Per sorpresa nostra (després de preguntar a una noia molt simpàtica el funcionament del pagament del tram) no hi ha cap màquina per poder treure un bitllet de tram (haguéssim tingut que anar amb bus que allí si que es pot comprar) però a més a més tampoc tenim cap corona txeca!! Estem ben fotuts! Així que amb la por de que ens tornin a agafar decidim jugar-nos-la (avui que si que ho fem malament segur que no ens enxampen). Pugem i pendents de si veiem revisors o no, aconseguim arribar al centre sense cap problema!

Aprofitem per passejar pels carrers de Praga, admirant a cada pas la seva bellesa i enamorant-nos a cada cantonada del seu encant peculiar. Decidim treure efectiu perquè ens quedem amb els pantalons baixats (traiem 1000 corones que són uns 40€) i aprofitem per anar a l’oficina de turisme on comprem un bitllet del tram/metro/bus que funciona 24h des de que el passes per primera vegada i val 110 corones per persona. 

Fins que arriba la 1 del migdia i ens trobem davant d’un rellotge astronòmic contemplat per una munterada de gent que espera expectant. Encuriosits, ens quedem a esperar sota el bat de sol durant 5 minuts fins que comença l’espectacle: durant 30 segons, quatre estatuetes es mouen i els 12 apòstols desfilen per unes finestretes del rellotge... mare meua! Per això tanta expectació??

Decebuts per aquest esdeveniment, ens asseiem al banc d’una plaça que, sent ombrejada pels arbres, és la més concorreguda. Després de gairebé demanar tanda per asseure’ns a un banc a menjar-nos els entrepans (hem comprat panets al càmping per 3 corones – uns 10 cèntims cadascun). En aquell banquet hi coneixem una parella de sud-americans (ella colombiana i ell veneçolà) amb els quals vam compartir la mitja horeta que vam dinar els entrepans: feia 20 anys que vivien a Barcelona però, dedicant-se els 2 a la construcció havien emigrat a un poble vora Hamburg per treballar. Actualment només treballava l’home.

Quan se’ns fan les 14h (como no) hem de córrer perseguint els del tour que ja ha arrencat.

I quina bona idea això del tour! Si Praga ens havia agradat a primer cop d’ull, després de conèixer l’essència que parteix de la seva història (i les seves històries) i els secrets que amaga, ara ens fascina! Durant quatre hores de caminata (sota el sol que crema) i de contes i llegendes explicats pel guia, arribem a veure 3/4 parts de la ciutat. Per posar-vos un exemple dels detalls que amaga la ciutat (i que no hauríem conegut sense fer el tour) també ens han explicat el secret de l’espectacle del rellotge que havien contemplat a la 1 del migdia. D’aquesta manera ja coneixem el sentit i el significat d’aquest rellotge i de l’espectacle en sí, cosa que quan l’hem tornat a veure ja no ens ha semblat tanta tonteria.

Quan acabem el tour aprofitem per anar a veure quatre coses que ens havien quedat pendents: un dels ponts que travessa el riu, 

la catedral, les paradetes de davant de la catedral (on fem honor a la nostra condició de turistes i comprem un parell de souvenirs), etc.... també aprofitem per berenar un Trdleník: una pasta típica d’Hongria (però que a Praga també es menja molt) que ni bona ni boníssima, el següent...

Després fem un tomb pels carrers comercials i, enmig del ambientazo de la ciutat (Praga, per sortir de festa és impressionant) acabem sopant al McDonald’s (hi hem entrat cent vegades i aquets és la primera que hi consumim!).

Quan acabem, donem un tomb i ja ens dirigim cap al tram per anar al càmping... però no és tan fàcil, en qüestió de segons (realment són segons) passem d’aguantar una calor asfixiant a rebre un bany d’arena i de fulles empesos per una ventada tempestuosa. Comencen llamps i trons molt bèsties (els trons fan eco amb les muntanyes del voltant de Praga i són impressionants) mentre nosaltres ens perdem buscant el tram i, quan finalment el trobem, l’agafem i comença a ploure.

Quan ja ens sembla que almenys estem a salvo perquè el tram ens durà fins al càmping i llestos, va i aquest para a mig camí i ens deixa enmig del no res. Com que no sabem on hem d0anar ni què hem de fer, ens quedem palplantats a la parada entretinguts per un francès (i el seu fidel gos acompanyant) que encara va més perdut que nosaltres... en fi, que perdem el tram i ens hem d’esperar 20-30 minuts sota el fred que ens gela (al menys, però, ha deixat de ploure!).

La veritat és que menys mal del francès, que ens distreu i amaina l’aventura i del fred... ell està al mateix carrer que nosaltres, en un dels 4.500 càmpings que hi ha. Així que fem junts tot el camí.

Quan arribem, el temps ens dóna treva just durant el temps per anar al wc i entrar a la furgo... perquè justet justet entrem, comença una serenata de llamps, gotes de pluja i de trons que ressonen amb tanta intensitat que belluguen la furgo! (i no és exageració eh! Per un moment se’ns posen de corbata...) plou durant gairebé tota la nit...