Dia 17. Wörms - Freudenstadt

Ens despertem al descampat i veiem que està a rebossar de cotxes, ens aixequem, canviem i marxem.

La nostra intenció d’avui és tornar a Baden-Baden per agafar una carretera que porta al mig de la Selva Negra, però abans de ficar rumb cap allí, no volem deixar escapar de veure el que sembla ser un formidable castell situat al bell mig del poble. Són les 9:15 del matí i som els primers turistes! Una sensació ben rara, per primera vegada que comencem a veure coses tant aviat. Sembla que tot just ho han obert al públic ja que veiem un senyor que comença a treure coses pels turistes com nosaltres.

Entrem i ens emportem un xasco al veure que no es tracta d’un castell, sinó d’una catedral, una catedral ben parida de fora, però no tan de dins.

No ens hi estem més que 5 minuts per fer un vol i agafem la furgo per anar tirant. Abans de tot, agafem un cafetó per emportar i ens preparem l’esmorzar dins de la furgo per no perdre temps, ja que hi tenim un bon tros i perquè no volem deixar perdre l’ocasió de tornar al poble que ja ens va encantar per poder veure el seu casino en la visita guiada que tenen cada dia de 10h a 12h.

Una vegada arribem a Baden-Baden (ja pràcticament ens el coneixem de memòria) busquem lloc per deixar aquest trasto ben gran. La búsqueda es prolonga uns quants minuts fins que ens fiquem a un carrer que porta de cap a un pàrquing (ja ens va bé, ja que no trobem lloc i al final no podrem arribar a temps). La sorpresa ens la trobem en que no podem entrar degut a l’altura de la furgo i ja veus quin tinglado montem per poder girar cua i marxar (més d’un alemany estava exaltat, són freds però també s’enfaden). Així que després de riure un rato dels caretos dels alemanys emprenyats, podem sortir i finalment trobem un pàrquing de pago per poder aparcar. Sortim ràpidament per poder arribar al casino i just quan entrem comença l’últim tour del dia: clavats! Ens costa 5€ (cosa que no sabiem) però s’ha de dir que et donen l’entrada inclosa pel vespre (encara que nosaltres no la podrem fer servir).

El casino és molt bonic i val la pena haver pagat per veure’l. 

Una vegada estem fora ens en tornem novament cap al nostre estimat centre comercial, és l’únic lloc on tenim internet gratis i ho necessitem amb urgència per poder reservar un hostal a  Freudenstadt (poble de la Selva Negra). Hi anem, ens connectem i reservem per dos nits a un Youth Hostel a  Freudenstadt. Serà la primera vegada que ens despertarem al mateix lloc, el motiu: les magnífiques rutes d’aquest indret.

El motiu d’anar a Freudenstadt és la magnífica carretera que enllaça aquests dos pobles, així que no ens entrenim res més que per comprar pa i fer els bocates per dinar. La carretera s’anomena Schwarzwaldhochstrasse (toma ya!),anomenada la ruta de les cimes de la Selva Negra.. així que ja us ho podeu imaginar, unes vistes que flipes!!

 

Després de gaudir d’aquesta carretera (ideal per ciclistes i motoristes) i amb el super bon gust de boca que ens ha quedat arribem finalment al hostal de  Freudenstadt. Al arribar ens trobem amb una colombiana molt maca que porta un any i mig alli i ja entén l’alemany i quasi el parla bé. Mentrestant ens comença a fer tot el papeleo ens començar a dir que no servei el carnet d’alberguista internacional, només et fan un petit descompte si ets menor de 27 anys (la qual cosa ens està bé també), a més a més, ens diu que si conservem els llençols, la segona nit ens surt més barata i finalment ens diu que estem obligats a pagar una taxa turística que tenen aquí a la Selva Negra (una bona inventada per recaudar dels guiris) de 2,10€ per persona i per nit, és a dir, 8,40€ per la cara. Ara bé, com a punt positiu, tens alguns transports públics de la zona gratuïts (tot això ens n’enterem al moment, en la web no ho deia en cap lloc). Ah, i després ens diuen que si vols internet també toca passar per caixa! Així que decidim agafar la tarifa de 24h, el que no s’haviem era la gran qualitat d’aquesta connexió...

Finalment, ens donen la clau de l’habitació i de camí ens creuem amb un munt de crios, resulta que deuen fer unes colònies i també estan hospedats aquí! (no deuen tenir cases de colònies per aqui..). Així que com que ja s’ha fet fosc i ens disposem a fer el sopa i gaudir-lo amb el bon vinet francés.

Entre mig del soroll dels crios (quins records ens porten i quina enveja ens fan a la vegada) ens n’anem a dormir que demà toca ficar-nos les botes ben lligades.