Dia 29. Kögnisee – Zell am See

Avui si que ens aixequem d’una revolada! Ni tan sols anem al wc! Que agafem la furgo i ens dirigim directament al pàrquing de sota el llac Kögnisee.

Avui és diumenge, i el pàrquing, a pesar de ser immens, està a arrebossar de cotxes. Anem als lavabos d’allí, ens hi rentem la cara, les dents... res, una mica de show per aquests alemanys domingueros que semblen sempre (menys quan porten el seu litre i mig de birra) tan avorrits!

També esmorzem al pàrquing i, quan estem esmorzats i aseats anem cap al llac amb totes les expectatives que podem encabir a la motxilla...

... però aquestes expectatives ben aviat es veuen molt, però que molt truncades! El camí que porta al llac és pitjor que les rambles! Ple de turistes (vale), xinos fotògrafs (bueno), alguna paradeta de postals (passable) però botigues de bolsos!? 45 restaurants en 2 metres!? No havíem vist mai un desastre com aquest... us imagineu Aigüestortes circumdat per botigues d’absolutament de tot, per barques que n’embruten l’aigua i per turistes que no et deixen ni fer una foto?!?

Si ets capaç de tancar els ulls i esborrar tot el que l’home hi ha posat a sobre, pots arribar a meravellar-te de la bellesa del llac (perquè realment la té) però de bones a primeres és un procés que costa de fer i unes vistes difícils d’assimilar!

Així que, frustrats i tot just comencen a caure les primeres quatre gotes, marxem tan ràpid com havíem arribat. Cansats d’arribar sempre tard i escopetejats a tot arreu, decidim posar rumb a la següent parada: Zell am See, un poble famós pel seu llac que costeja una de les rutes per carretera més impactants d’Àustria i que la volem fer l’endemà. És una carretera famosa per la seva bellesa i el s’arriba als peus del pic més alt (3798 metres) i els seus glaciars.

De camí veiem un poblet on hi ha un mercadillo i l'Anna ràpidament i sense pensar-s'ho diu: "Pareeeeeem-hiiii!!" així que fem una volteta i en comptes de un mercat es tracta de la festa major d'aquest minúscul poble, així que només i fem un tomet i gaudim de la seva petita però encantadora bellesa.

Quan arribem anem a l’oficina d’informació per informar-nos del poble, dels seus càmpings i de la ruta.

Anem al que ens han descrit com el càmping més barat (de les dues opcions que teníem) que si aquest és barat no volem imaginar-nos l’altre... 28€! Igualment el paguem perquè aquest el pensem aprofitar bé! No són ni les 14h i ja estem a lloc... i tenim mil i una cosa per fer en una tarda com aquesta en un càmping com el d’avui: arreglar la mosquitera, posar ordre a la furgo, netejar roba...

Així que arribem i ens posem a fer el dinar, dinem i mentre el Joel desplega per primera vegada la tenda i la gaudeix durant una estoneta fent-hi la migdiada amb aquell sol i l’airet que va passant, l’Anna aprofita per trastejar per la furgo. Només havíem de fer-hi parada avui per poder matinar molt l’endemà per a la ruta dels glaciar, però ens resulta un poblet encantador que ens ve molt de gust explotar (excursionetes, bici, barqueta pel llac, visitar el poble..) i com que aquesta tarda (cosa rara) el temps ens ha volat sense ni adonar-nos-en, decidim quedar-nos-hi demà tot el dia i passat demà ja farem la ruta.

Quan ens cansem de trafiquejar per la furgo i de relax al càmping, anem a veure el llac. El sol ja cau i la solitud del llac dóna un encant encara més cautivador a les vistes que aquest ofereix: l’aigua cristal·lina i quieta, envoltada pels alps i les seves valls...

I quan tornem al càmping ja se’ns ha fet l’hora de sopar. Així que sopem, freguem i anem a una saleta del càmping per posar al dia una mica aquest vell amic oblidat: el blog.

I quan la son apreta, tornem al fred del càmping i ens tanquem a la furgo per dir bona nit a les muntanyes que ens salvaguarden.