Dia 36. Freiburg

Si la nostra intenció era llevar-nos ben d’hora i anar a fer una excursió durilla que durés tot el dia, ens hem desviat una mica dels nostres plans. Són les 10 i encara estem fent el ronso pel llit, així que fa la pinta que el dia serà bastant més light del que esperàvem. Ens aixequem, esmorzem bé i pleguem les coses perquè tot i que avui encara passarem la nit a Freiburg, canviem de càmping. Vam venir amb la intenció d’anar al que el Fred i la Charlie ens van recomanar, així que avui dormirem en ell. 

Així i doncs, esmorzem, netegem, ho repleguem tot i anem cap a l’altre càmping. De camí, parem a buscar una barra de pa per fer entrepans per dinar, perquè tot i que sabem que no serà una excursió heavy, al menys en farem una. 

Quan arribem al càmping ja són més de les 11, així que tenim el temps suficient per fer el check in, per parlar amb la meravellosa parella que dirigeixen el càmping perquè ens donguin quatre consells bàsics i per aparcar la furgo. Encara tenim temps per fer els entrepans de dinar i posar-nos les botes de caminar!

Quan sortim del càmping, tot i que anem sense cap ruta marcada, si que agafem un dels caminaxos que comencen a 200 metres del càmping i que van muntanya amunt. Decidim anar seguint les fites i ja arribarem a una o altra ruta. 

Depenent del cansament, del temps i de les ganes, anirem en una direcció o en una altra. 

Al final tampoc és tan light com esperàvem... entre el desnivell de la muntanya, les carreres en pujada i la rapidesa que ens deixa una mica més de temps per anar pujant, el que havia de ser una passejada per la muntanya acaba sent una bona excursioneta. 

La fita d’aquesta la posem en una espècie de mirador on arribem cap a la 13.30h. Es tracta d’una esplanada rocosa des de la qual es veu tota la contrada: Freiburg, una bona part de la Selva Negra i els seus poblets veïns. Aprofitem per dinar amb les vistes i poder així acabar de gaudir de la Selva Negra. 

Quan acabem els entrepans, caminem una mica més i trobem una esplanada molt més bonica que ens deixa veure l’altre costat de la muntanya. Aquestes vistes són molt més espectaculars (segurament per això hi ha tanta gent!).

I un cop hem dinat i contemplat les vistes, comencem a baixar xino xano per un altre costat del que hem pujat. Quan arribem a baix, només són les 16h, i decidim anar a veure un llac que hi ha a la vora del càmping. 

Quan hi arribem, descobrim que més que un llac és un embassament artificial, tot ben artificial i brut, així que marxem tan ràpid com hi hem arribat. 

Després del fiasco que ens vam emportar ahir amb el futbol, quan sentim crits que provenen d’un camp de futbol proper no ens ho pensem. Hi anem a treure el cap! I veiem que en un petit camp envoltat per una petita afició, dos equips que fan la pinta de jugar a 3a territorial, juguen la segona part d’un partit un pèl avorridot. 

Tot i així ens hi quedem, ens asseiem a les graderies a gaudir del futbol alemany durant una mitja horeta. Quan ens sembla que el partit està a punt d’acabar-se ens aixequem i anem cap al càmping.

Aquesta nit juga el barça i, amb mono de futbol i síndrome d’abstinència del barça, el Joel no veu l’hora de poder-lo anar a veure al centre. Així que busquem una sèrie de bars on és possible que el retransmetin, juntament amb el consell d’uns altres bars que ens ha aconsellat la noia del càmping. Si, avui tirem la casa per la finestra. Desitjosos de carn i futbol, volem anar a sopar fora a fotre’ns un bon tip. 

Encara tenim una mica de temps per descansar. Estem mig morts després de l’excursió i necessitem una bona dutxa i una horeta (o dos) de relax. Aprofitem per posar una mica al dia el blog, per llegir i, sobretot, per recuperar forces. 

I quan estem ben netets i amb la gana aflorant, emprenem camí cap al tram. Ja són més de les 21h i el futbol començava a les 20.54h! Fem un tomb pel poble i caminant caminant, anem a uns quants llocs que teníem apuntats... però tenim la mala pata que enlloc fan el futbol. Així que desistim. Després de provar uns quants bars (fins i tot mirem a un pub irlandés) decidim buscar lloc per menja un bon plat de menjar típic alemany. 

Caminant fem cap al primer restaurant de la llista que ens havia fet la dona del càmping, i què bé ens ha aconsellat!! Tot i ser un pèl carillo, es pot resistir. I com que un dia és un dia i estem farts de tanta rastreria, avui ens prenem el capritxo de demanar el que més ens vingui de gusta, mirant els preus però sense fer-los gaire cas!

I ens fotem un banquet: una amanida de primer i una torradetes de fua i de segon dos plats contundents: patates gratinades amb un formatge alemany del qual no recordem el nom i un bon tall de beef amb salsa. Tot això, òbviament, ben regat amb mig litre de cervesa (casolana!) alemanya. 

Després de sopar ens perdem pels bonics carrers de Freiburg, el riu que embelleix la ciutat i les llums que la decoren conjuntament amb l’ambient, ens captiven. I no podem estar-nos d’emplenar una mica més l’àlbum immens de fotografies d’aquest eurotrip.

Quan ja sembla que hem recorregut tota la part més maca del centre de la ciutat, tornem a agafar el tram per dirigir-nos cap al càmping. 

Quan estem a punt d’arribar-hi, un detall molt bonic ens dóna la benvinguda i ens sorprèn enormement: davant d’un hostal proper al càmping hi ha una muntanya quilomètrica de merda. Sisi, literalment: merda. Si ho posem aquí és perquè a nosaltres ens va sobtar (amb lo idealitzada que tenim Alemanya i els alemanys, això aquí no ens quadra gens) i ens ha fet pensar que potser no sempre tot el que brilla és or i que no tot és tant perfecte a uns lloc i tan desastrós als altres!

I semblaria que el dia acaba quan us diem: arribem a la furgo, despleguem el llit, ens rentem les dents i anem a dormir. Però no! I es que resulta que a la matinada (deurien ser les 4 del matí) un sorollet celestial ens desperta a tots dos. Tot i que sembla increïble, des de la furgoneta sentim els roncs d’un cabronàs que aquesta nit ha decidit amenitzar la nit de tot el càmping amb una simfonia d’allò més agradable... Cansats de donar tombs, ens aixequem i sortim de la furgoneta. Al menys, ja que estem desperts, aprofitem per anar a fer un riu, no? 

Quan tornem a la furgoneta, com que el pajaro encara xiula i en entrar a la furgo la tremolor encara ressona, no se’ns acudeix res més que agafar un sarpat de pedretes del terra i.... endevineu on van a parar!! Jaja....després de la pluja de pedres els roncs cessen i se comencen a sentir unes veus... però nosaltres, satisfets, ens cobrim amb la manta i, somrient, ens diem bona nit. I és que mai la frase feta de “tirar la pedra i amagar la mà” va ser tan literal!

Dia 35. Freiburg

Ens despertem una mica mantes. La veritat és que el pla era llevar-nos ben d'hora i aprofitar bé el dia a la ciutat més cèntrica de la Selva Negra... Però la mandra (tant d'ahir al anar a dormir com la d'avui al llevar-nos) ens ha canviat la ruta, altre cop.

Ens aixequem i baixem la baixadeta que ens separa dels sanitaris i el meollo del càmping per dutxar-nos etc. Quan estem ben netets i una mica més desperts, preparem un dels nostres esmorzars predilectes: suquet, pa amb melmelada o amb nutella i caferet de la cafetera!

Un cop hem fet els que a aquestes altures ja és un hàbit gairebé mecanitzat (dutxa-esmorzar-bàrtuls i llit) baixem altre cop per demanar informació a la recepcionista i poder així fer el planning del dia.

La noia ens informa que avui fan mercat a la plaça de la catedral i, com que demà no hi serà i ja és tard per anar d'excursió, decidim que aquest matí aprofitarem per veure la ciutat, que a la tarda llogarem unes bicis per anar a banyar-nos al llac i que l'excursió la podem fer demà!

I dit i fet... Quan ens acomiadem de la noia de recepció sortim del càmping i anem en busca del petit sender que, pet dins els boscos de la muntanya que fa ombra darrere el càmping, ens portarà cap al poble.

Caminant caminant entre els arbres arribem a una petita clariana des on es veuen unes vistes formidables. La tranquil·litat de la natura, la bellesa de les vistes i la frescor del matí ens regalen un moment meravellós en aquell raconet de Selva.

Quan ja dúiem una estoneta palplantats contemplant Freiburg, seguim enfilant camí cap al centre muntanya amunt. I a mesura que anem pujant, trobem uns quants miradors més. Òbviament, com més pugem, més boniques són les vistes però també més gent hi ha! I seguim seguim fins que arribem al mirador per excel·lència i comencem a baixar una rampeta empinada seguida per unes escales que donen a una de les portes d'entrada al centre de la ciutat.

I d'aquí anem a petar als carreronets de la bella ciutat que ens rep amb un dia esplèndid. És una ciutat antiga, amb els carrers adoquinats i les botiguetes resguardades sota porxos petits i custodiades per dos petits rierols d'aigua impol·luta que delimiten el pas de vianants a banda i banda del carrer. 

Anem caminant travessant el cor de la ciutat pels seus carreronets estrets, gairebé invisibles que donen entrada a la plaça de la catedral. Passant per un petit forat entre dues cases arribem a les parades de queviures que atrinxeren la catedral monumental. I fem un tomb embriagador de mil olors pel mercat mentre contemplem el centre de Freiburg. Fins que la volta mercadera ens duu a la porta d'entrada de la catedral. Aquesta ens saluda amb una sorpresa: en cinc minuts comença un concert d'orgue en directe! 

Així que visitem la casa celestial i prenem seient. Mentres esperem, ens sorprèn la casualitat amb l'oportunitat de saludar a la parella de francesos que tenim com a veïns al càmping!

I escoltem el concert. I la veritat és que no sabem si és per la nostra inexpertesa en el camp o pel ressò atronador, però quan portem un quart d'hora escoltant el que ens sembla més soroll que simfonia, ja en tenim prou i ens aixequem per marxar.

Quan acabem de fet el tomb pel centre i comencem a notar que la gana apreta, decidim anar xino xano cap al càmping. Abans, però, fem parada a l'oficina de turisme (on després de fer una cua de deu minuts no ens diuen res de nou) i un mercadet rollo els hippies de Lleida. 

Quan aconseguim sortir del centre més cèntric, caminem caminem fins que ens sembla que portem una eternitat buscant l'entrada del càmping! Ja són gairebé les 14h i hem de girar cua perquè ens sembla que ens ho hem passat. Però no... I ens perdem. Amunt, avall i a través del carrer, ens passem uns 20 minuts donan voltes com voltors a un radi de mig km del càmping.

El bo és que mentre estem perduts veiem molta gent equipada amb roba d'aficionat futbolístic. Un noi ens diu que avui fan partit de 2na: Freiburg vs Mainz disputen avui a les 15.30h un dels seus partits de la Bundesliga!

Al final arribem al càmping pels voltants de les 15h, dinem uns macarrons ràpids amb tomata i lloguem dues bicis amb la intenció d'arribar, ni que sigui als últims minuts, a veure el futbol.

De camí a l'estadi, gaudim de la passivitat d'aquests països que contemplen tant la comoditat dels ciclistes i vetllen perquè aquest medi de transport sigui capaç d'embellir enormement una tarda de dos turistes sense ruta perduts per Europa!

I la llàstima és que arribem massa tard a l'estadi i entrar a veure'l ja no és una opció. Queden 10 minuts pel partit i no ens deixen entrar. El veiem des de fora, podent contemplar la passió de l'afició alemanya que dóna mil voltes a l'espanyola!

I quan queden uns 3 minuts perquè s'acabi, agafem les bicis i marxem en direcció el llac. Bé, més ben dit: marxem sense direcció cap al llac perquè no tenim ni idea d'on s'amaga! 

I al cap d'una bona estona de fer tombs pels carrers de vora l'estadi, i després d'haver-ho preguntat un parell o tres de vegades, descobrim que el llac preparat per poder-s'hi banyar està a 20 km del poble i que l'altre és un estany d'aigua bruta que no és recomanable banyar-s'hi. 

No passa res, decidim canviar el llac per unes piscines municipals que hi ha al costat de l'estadi de futbol. Abans, però, ja que ens hi trobem molt a prop, anem a l'altre càmping per reservar un lloc per demà a la nit. I si, el Fred i la Charlie tenien raó, aquest càmping sembla meravellós. Petit però acollidor, familiar. I la parella que el ditigeix sembla d'allò més hospitalària.

Quan hem reservat i ens hem hidratat (torna a fer una calo agobiant) agafem les bicis de nou i anem a les piscines. Com totes les públiques alemanyes, aquesta no ens decepciona: tobogans, piscines de diferents mides i profunditats, hectàrees senceres de gespa... Meravellats, ens ajaiem sota l'ombra d'un arbre i ens relaxem. Ens banyem i ens tornem a relaxar. La vida, a vegades, et fa regals que no valores prou!!

I quan el sol comença a caure per deixar lloc a la fresca del capvespre, recollim les tovalloles, agafem les bicis i tornem cap al càmping. Quan hi arribem (aquest cop el trobem a la primera) ens esperen els dos francesos amb ganes de xaxara de Babel. Entre espanyolades, anglesades i francesades ens regalem una estona de conversa agradable mentre ens carreguen la càmera i el mòbil. Al cap de poc, decidim anar a córrer per preparar les proves físiques del Joel, trotem uns cinc minuts i robem un dels carrers amagats que trobem per dissenyar una pista de “Curse Navette” improvisada. Entrenem. Vaja, el Joel entrena mentre l'Anna ho intenta.

Quan tornem al càmping estem més que fosos... Així que ens dutxem, sopem, ens relaxem mentre actualitzem una mica el blog i anem de pet a dormir.

Dia 34. Markdorf - Freiburg

Avui estem mandrosos, simplement. Sabem que es dia light, dia de tragecte cap a Freiburg i el temps que ens pugui quedar per veure la ciutat estudiantil del centre de la Selva Negra.

Així que ens llevem amb mooolta calma, permetent-nos el luxe de ronronejar durant una bona estona. Ens llevem, dutxem i preparem un bon esmorzar. Quan son enmig del banquet, però, una noia que tenia el cotxe aparcat a la plaça on nosaltred som ara, ens avisa que el check out era a lea 12 (ja són les 12.45) i que li agradaria poder tornar a aparcar el cotxe allà on era...

A part de trencar els nostres plans de posar-nos a fer el dinar per emportar-nos-el no ens molesta massa la seva "finor".. avui ens sentim especialment relaxats. Així que li demanem disculpes, li donem fins i tot les gràcies i pleguem bàrtols per marxar.

I ja ens podeu veure de nou en ruta... aquest cop el nostre destí és Freiburg, que es troba a unes dues hores. Però abans volem aprofitar per fer paradeta a mig camí: volem anar a Triberg per veure les famoses cascades. Amb tot, doncs, avui tenim dos destins: anem cap a Freiburg fent parada a Triberg. En el camí cap a les cascades decidim fer una paradeta (ja us hem dit que avui el relax impera, veritat?) i parem a probuir de viandes a una espècie de zona comercial. Entre pitos i flautes, quan sortim del supermercat ja son gairebé les 15h, aixi que decidim tirar una mica més i parar a una àrea de servei a dinar.

La que trobem fa una pinta extraordinària; hi ha lavabos, ombretes i està ben tranquil.la! Però de la mateixa manera que tot el que brilla no és or, tampoc tot el que sembla ideal acaba sent còmode... només baixar de la furgoneta, i havent parat la taula, les cadires, els trastes per dinar, etc. una oloreta ens dóna la benvinguda. Serà que costa massa caminar dos passes per anar al wc!! que la gent ha de deixar rastre a cada ombra que troba!!!!

Movem una mica la taula, que l'olor no serà tan forta? Vale va, movem-la i ja està! I semblava que ja estava... que per fi (ja són passades les 16h) podríem posar-nos a coure el nostre pollastre i arrós amb cuscús! Però no, el coi d'abelles han decidit tenir enveja del nostre aperitiu, i ara hem de compartir les escopinyes, les patates i l'espai amb aquest coi de clau empudegador! Les aguantem... però al final, quan afamats probem l'arròs, no ens és tan fàcil no poder gaudir del dinar. Per nosaltres aquest és un dels millors banquets que hem menjat en un mes i si, ens fa rabia que les meloses aquestes no ens el deixi gaudir com deu mana!

En fi, que ni tenderete ni res, agafem cadascú el seu plat, l'olls i ens tanquem a la furgo a dinar! I tampoc s'està tan malament... no ens molesta el zumzum dela bixos, és còmode i hi ha aire acondicionat!

Quan acabem, ho pleguem tot més ràpid que mai i agafem camí de nou: anem cap a Triberg! Però potser avui tan relax mo ens acaba de sentar del tor bé, perquè quan hi arribem, després de donar tombs pel poble i els seus voltants, no aconseguim trobar les cascades!! I no representa que aquest poble és famós i turístic per elles?? Com és que no hi ha ni un coi d'indicació!? A més a més tampoc hi ha ni un càmping!! Cansats de donar tombs (val a dir que al menys la zona és preciosa), parem a una pensió mig apartada a preguntar. No ens acaba d'explicar massa bé on paren, només entenem que no estan a peu de carretera i que haurem de caminar.

Decidim ser pràctics: són les 18h i pico, encara hem d'arribar a Freiburg i el que és pitjor: trobar-hi un càmping que estigui bé i lliure en divendres! Així que al final, acabem passant de les cascades.

Ens sap una mica de greu, perquè ens hem desviat una mica del nostre trajecte per venir fins aquí i ens feia il.lusió veure les cascades sobre les quals tant hem llegit... però ho superarem.

"Anem cap a Freiburg doncs?" Pregunta el Joel. " Si, si.. tirem!" Contesta l'Anna. I dit i fet... al cap d'una hora i mitja (o potser una mica més) arribem al nucli de la Selva Negra! Busquem càmpings una bona estona (sabem que n'hi ha dos, però volem anar a un que ens van recomanar el Fred i la Charlie). I mirant el mapa arribem a un que ens sembla que és aquell. Entrem i, després d'una bona estona d'espera, el homenet petit i esquifit ens fa un hueco. També és un lloquet petit i sobrant en un raconet que sobrava després de l'overbooking, però a nosaltres ja ens està bé, molt bé! I millor ens està quan coneixem la parella de francesos que s'està al nostre costat! La única llàstima és que no parlin anglès, perquè semblen una parella encantadora amb la qual, a pesar de la torre de Babel amb què es converteix l'estona, fem molt bones migues.

Un cop ben instal.lats al càmping, l'hora i el cansament només ens deixen anar a preguntar a recepció una mica d'informació per demà (volem fer alguna excurcioneta per aquí), sopar i anar a dormir! Així que si, sopem, freguem, endressem una mica la furgo i patapam! El nostre llitet ens espera amb les mans obertes! Demà, com cada dia, ens esperen més llocs a visitar, més racons per gaudir i més aventures per explicar! I sobretot fer més i més fotos ja que avui és el primer (i esperem que l'últim) dia que no hem fet cap fotooo!!!