Dia 11. Heidelberg - Luxemburg

Sona l’alarma a les 8:30h però ja donàvem tombs per la maleïda llum del sol. Per primera vegada ens sentim amb la sensació que quan mires el cel intueixes que acabarà plovent... així que decidim ficar ritme i esmorzar ben ràpid que avui és un dia durillo: toca visitar Heidelberg i ficar rumb a Luxemburg, unes dos horetes i mitja amb cotxe.

Dit i fet, de camí cap a Heidelberg es posa a ploure quatre gotes. En arribar, aparquem per les afores i ens dirigim cap al centre tot “xino-xano” ja que la pluja minva.

En arribar, creix d’intensitat i casualment veiem un Starbucks, de conya! Hi anem de cap, per fer un cafetó i poder conectar-nos a internet per veure on podrem passar la nit. Després de buscar centenars de coses decidim per reservar al youth hostel de Luxemburg per 22,5€ per cap, ja que està situat al mig i té pàrquing, una gran ventatja ja que el Joel diu que és una ciutat que es visita ben ràpid i costa d’aparcar.

Una vegada ho tenim tot enllestit, aprofitem uns minuts més la connexió a internet i marxem. Perfecte, just sortim i comença a sortir el sol, són petitíssimes clarianes però bueno. Anem en direcció al magnífic castell que li dona renom amb aquesta ciutat, aixó si, toca pujadeta per poder entrar a veure’l (també té un tren cremallera que s’ha de pagar per qui vulgui estalviar-se la pujada). Paguem 4€ per cap amb descompte d’estudiant per poder entrar a visitar el castell. Va valdre la pena, tot i que només entrar es va fica a ploure amb molta intensitat.  

Amb la tonteria ja s’han fet les 14h i toca dinar, així que decidim tornar pel carrer principal i anar a fer un parell de kebabs que ens havien cridat l’atenció en el camí d’anada.

Tips com uns senyors, decidim emprendre novament una bona caminata fins a la furgo i anar tirant cap a Luxemburg.

El camí per l’autopista es fa bastant avorrit degut a la monotonia del paisatge, això si, ben verd! Però amb la tonteria, l’Anna es fa tot el viatge del tiron!

No ens perdem i arribem perfectament a l’hostal. En arribar rebem una bona noticia, ens tornen 3€ per cap al tenir el carnet d’alberguista internacional, és poc, però ja ens alegra. Ens diu que també tenen rentadora i que amb el nostre sabó ens surt per la cara, de conya!!

Així que abans d’anar a l’habitació anem de cap a fer una rentadora. Una vegada la roba dins i el sabó i suavitzant també, un gran problema, està amb alemany o holandès, ja que no enteníem absolutament res! (amb francès, l’idioma de Luxemburg, haguéssim entès algo, però es que no pillàvem res d res). Així que posem el primer programa que ens fa gràcia... i amb la rentadora encara l’encertem però no hem tingut la mateixa sort amb la secadora, una bona cagada ja que ens deixa la roba ben humida després de deixar-la tota la nit i amb una pudor que te grilles!! Que hi farem, ja la tornarem a posar en un altre lloc!

Durant la rentadorada aprofitem per deixar les coses a l’habitació. Té sis llits distribuïts amb tres lliteres, som els últims d’arribar, quina casualitat...

Aprofitem per deixar-ho tot i anar a sopar, volem fer-nos unes cremes del Mercadona que al Joel li encanten, especialment la de xampinyons, així que necessitem microones. El noi de la recepció ens havia dit que n’hi havia, però no el trobem. Després de buscar entrem a una sala que sembla un menjador que està completament buit. Ens fa cosa, però que coi, més tranquils no hi estarem, ja que el hostel està a tuti pleni, així que amb la calma ens fiquem a sopar i aprofitem per gaudir d’internet.

Al tornar a l’habitació coneixem una parella de suïssos bastant majots. El moment un pel peculiar: resulta que el noi devia estar fent unes gregues a les cames de la noia que restava estirada en un llit en roba interior... Nosaltres encara riem ara i aquell parell encara ara els hi deu fer vergonya!

Xarrem una estoneta i ells baixen a fer servir l’internet mentre nosaltres acabem de fer els quatres passos previs abans d’anar a dormir per posar-nos al llit els primers de l’habitació.