Ens aixequem a corre cuita per ser a temps de poder-ho fer tot:
arreglar-nos, plegar els armatostes que tenim per equipatge i baixar a esmorzar
en menys de 45 minuts. Ho fem, i a les 9 del matí ja estem fent el check out.
Sortim del poble sense parar –nos a mirar-lo més. I ens dirigim carretera
avall, cap al sud-est en direcció Stuttgart. Ja ens hem posat en contacte amb
l’Azahar i, tot i que potser ens hagués agradat allargar una mica més la nostra
estada al nord de la Selva Negra, ja l’acabarem de gaudir quan fem el sud, a la
tornada cap a casa.
Durant el trajecte tenim dos parades marcades en el mapa, dos poblets que ens va recomanar el noi simpàtic que tenia perfectament classificada tota la informació. Parem a Wolfach, que resulta ser un poblet encantador com tants altres que hem vist fins ara. Com que ens agrada però no mata, decidim fer-hi una visiteta i parar a fer un cafè en un bar.
Amb les conyes la paradeta dura més
de dues hores, i sortim d’allí que ja són més de les dues. Decidim que pararem
a dinar a Sirchlach i que després ja tirarem tranquil·lament cap a Stuttgart. I
així ho fem: primer parem al poblet, i ens encandila (és molt més bonic i menys
turístic que l’anterior) i hi dinem a una àrea de servei de les afores per
poder-hi tornar després. Quan hem acabat de dinar ja són gairebé les 17h i
tornem al poblet per remullar-nos els peus en el seu riu. Quan ja l’hem vist,
emprenen rumb a Stuttgart. Abans, però, parem a repostar a una gasolinera que
es diu bft (1’38€/l., que per ser Alemanya heu de saber que no està gens
malament!).
... i amb dues horetes ens hi plantem. Arribem a Stuttgart sobre les 19 i
anem de pet a la residència de l’Azahar, que avui és ella qui ens ha permès
donar un respir a la furgoneta i acollir-nos a la seva residència d’estudiants!
Quan arribem ens duu a fer un tomet pel campus universitari que, com no
podia ser menys per la segona ciutat més rica d’Alemanya, és espectacular. La
seva grandària és tal que avarca una residència grandiosa, un trosset de bosc,
dos llacs, una pista d’atletisme, un poliesportiu immens... i tot el que no vam
veure! Després de passejar i xarrupar tota l’enveja sana que podem, anem a un
supermercat a comprar algo verd per sopar.
Sopem amb l’Azahar i un amic seu, el Pepe, una amanideta
ben completa i pollastre amb salsa de curry invento de l’amfitriona que resulta boníssim!
La llàstima és que entre el passeig, la xàxara i el soparillo en bona
companyia, ens trobem tan a gust que no ens recordem de fer cap fotografia (L)!
I al cap d’una estona, després de sopar, el cansament ja aflora de nou..
així que anem a dormir i tan bon punt el llitet està preparat, caiem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada