Dia 6: Lunéville - Strasbourg

Ens despertem que no sabem on som. La furgoneta definitivament s’ha convertit en la nostra petita llar, i sembla que enlloc hi dormim tan bé com aquí. Ara bé, quan ens llevem no tenim ni wc, ni dutxa… res. Estem a la cera de davant d’una casa i ens hem d’afanyar perquè al lluny sentim una talla gespa que no pot tardar massa en arribar a la clapa de gespa sobre la qual estem aparcats. Sortim d’allí en busca d’un wc i trobem el E.Leclerc, un supermercat grandiós en el qual, amb tota tranquil·litat, entrem per assear-nos una mica, rentar-nos les dents… Quan sortim estem afamats i necessitem un cafè, però abans, no volem perdre l’oportunitat de visitar el castell del poble. Així que hi anem, però no és tant com ens pensàvem. Està en obres perquè al 2003 va haver-hi un gran incendi que en va destruir 2/3 parts i els envans li treuen encant, així que deixem temps per fer dos fotos i marxem en busca d’un lloc per esmorzar.

Sortim de Lunéville i agafem la N4 en direcció Strasbourg. Ja comencem a tenir ganes de deixar França enrere i sembla que Strasbourg, en ser a la frontera, tindrà un encant més propi del territori alemany que del francès. Parem a la primera àrea de servei que trobem (de nou sentim el “caliu” de les àrees de servei de les carreteres que no són de pago... ejem). És una àrea sense res més que una família d’allò més rara on bevem cafè fred del termo i mengem dos barretes de cereals. Marxem tan ràpid com podem, ja no sé si per les ganes d’arribar a Strasbourg o si per la por que ens fa la filla gran de la família palplantada enmig del prat amb els ulls tancats (sisi, que era raríssima aquella família). Al final arribem a Strasbourg, entrem al centre, i en busca de la oficina de turisme entrem en un bucle, donem tombs i tombs i sempre acabem al mateix lloc! Tots els aparcaments són de pago. Així que decidim anar a les afores en busca d’un Mcdonals novament per trobar un lloc on poder passar la nit (hem arribat a la ciutat amb una mà davant i l’altra darrere). En sortir altre cop de Strasbourg en busca del McDonald’s veiem una àrea de servei. Com que ja son les 2 del migdia decidim parar i muntar el nostre campament per fer el dinar i, òbviament, dinar. Entre pitos i flautes ens estem allà gairebé dues hores i quan acabem decidim tornar a Strasbourg. En el camí de tornada veiem una espècie de polígon on hi ha tres o quatre hotels junts i decidim entrar a preguntar preus. El primer lloc on provem és un Ibis Budget (un hotel Ibis però a lo barato). Un noi majíssim ens obra les portes i ens dóna informació sobre la ciutat, preus d’hotels... i ens deixa utilitzar el wifi de l’hostal per poder reservar una habitació en aquell hostal des d’una pàgina web que ens sortirà més barat. Fa una calor aterradora i poder-nos estar allí fresquets i amb internet per poder-nos organitzar ens sembla un luxe... Aprofitem per mirar aquestes típiques ofertes d’última hora a veure si en podem pescar alguna... dit i fet, veiem que resta una habitació d’un hotelet per 45€ i que està molt ben ubicat, que està molt i molt bé i que té pàrquing, així que no ens ho pensem i fem la reserva (sisi un hotelet, la furgo està de lujo... però avui estem rendits i necessitem una dutxa de, com a mínim, dos hores). Quan acabem ens acomiadem del noi jove que sembla comprensiu per la nostra decisió i marxem cap al centre de Strasbourg de nou. 

Un home amb unes ulleres característiques que sembla fer més hores que un rellotge ens rep a recepció amb un humor francès una mica peculiar. Ja teniu l’habitació preparada (just havien passat 15 min que havíem fet la reserva), així que després de passar pel passadís impecable, entrem en la nostra habitació i gairebé no hem deixat les motxilles al terra que ens deixem caure al llit per tal de relaxar-nos uns instants. 

Ben nets i ben arreglats, agafem la càmera i la clau per veure que ens depara aquesta ciutat. Ens dirigim cap al centre per un caminet a la vora del riu on bicis, motos i peatons poden disfrutar dels seus respectius camins. Nosaltres, tot i tenir el mapa en mà, acabem preguntant a diferents persones la ubicació del centre per començar a mirar algun lloc per sopar. El sol s'amaga i la lluna comença a enlluernar-se, aquells carreronets tant ben cuidats i el canal que l'hi dóna un encant a la ciutat presagien un bon auguri del que trobarem.

En busca de menjar típic de la regió (recordem que, ni que no ens ho sembli, encara estem a França) trobem, com a qualsevol altra ciutat, de tot una mica: tapes espanyoles, pizzes i pastes italianes, kebabs turcs, amanides gregues... Però si ens demarquem una mica de la zona més turística (gràcies a les indicacions de dues noies molt simpàtiques) acabem fent cap a una Creperie, ens agraden molt les creps i aquí és una oportunitat d’or (encara que ja no estiguem a la regió de la Bretanya, des d’on provenen) per provar-ne d’autèntiques. Tenim la sort que el cambrer parla anglès i no se’ns complica massa la tasca de demanar el que volem. Així que, després dels 3 o 4 minuts que ens dedica per traduir tots els dubtes que tenim del francès, demanem.

Mmmm que bo! Estan increïblement bones (Oriol, hem de dir que les teves són bones... però aquestes són increïbles!!). Li diem al cambrer que tenim ganes de provar coses noves, i ell ens recomana que per beure demanem la Cidre Brut (la dry per les Crepes salades i la sweet per les dolces), una sidra francesa de poma que ens sorprèn el molt que ens agrada; fresqueta i amb les creps entra de conya. Per postres, amb lo goluts que som, ens donem el gust... una crep de xocolata! :D

Ja amb la panxa plena, decidim passejar pel centre i veiem que, tot i ser un divendres nit, hi ha més gent de la que ens esperàvem. Tot està a tope i l’ambient que trobem és encantador. Els carrers ben bonics i adornats amb les meravelloses arquitectures de cada casa, donen un goig addicional al fervor de la gent que els omple. Strasbourg es vertebra pel riu Rihn, les seves aigües i pontets esculpits estan decorats amb un gust exquisit, tot i la seva bellesa, tenen enveja de la lluna gairebé plena que es reflexa a l’aigua adormida. 

Com sempre, s'ha fet tard sense adonar-nos-en, estem rendits i decidim agafar el tram per anar cap a l'hotel.