Dia 1. Lleida – Rennes

Distancia: 974 km

A les 7h sona el despertador i encara sembla mentida les coses que falten per acabar d’enllestir-ho tot.. Fet i dit, a les 9:20 comença el nostre viatge, la nostra aventura en la qual ja no hi ha marxa enrere. Amb els ulls encara clucs ens alegrem d’haver-ho carregat tot ahir a la nit, perquè encara que sembli que estigui gairebé tot enllestit, a última hora sempre sorgeixen imprevistos que si de per si ja tens els nervis a tall de pell, les minúcies dels últims moments et descontrolen a base de bé! Ara ja sí, només ens queda fer un bon esmorzar per acomiadar-nos de les comoditats de la quotidianitat, rebre quatre “axuxons” dels de casa i la foto de cortesia...

Abans no puguem marxar deixant-ho tot enrere: els nervis dels últims dies, les pors del dia a dia i la calor de Lleida que és de tot menys suportable! Nemon-hiii!!!

   

De bon mati hem fet un parell de tuppers per poder menjar d’una manera més econòmica, així que ja una vegada a la furgo, els pirineus han aparegut ben ràpid i amb la mateixa rapidesa els hem creuat. La primera batacada que ens hem trobat en el nostre viatge ha estat el coi de peatge de l’autopista: una vegada dins de França i ja havent fet uns quants km d’autopista (des de Tarbes a Burdeus) després de pagar el peatge i agafar el rebut... la nostra cara valia més que mil paraules... 47,5€!!!! (bé, també hem de dir que a França els vehicles de més de 2 metres paguen més al peatge... però segueix sent un atracament!).

Més endavant ens hem trobat un altre peatge i ja estavem preparats perquè no ens tornéssim a espantar.. i si, a pesar d’esperar-ho ens hem tornat a espantar: des de Burdeus fins a Nantes ens ha costat 42€!! Com podeu veure, la broma dels peatges avui ens ha costat gairebé 90€.

Una altra brometa que ens ha costat la pastissima avui ha estat el coi de petroli... Teníem clar que ¾ del nostre pressupost aniria destinat al jaques d’Orient... però tant!!?? Hem hagut de repostar, com és lògic, i en aquest cas hem fet cas als consells que ens van donar i hem emplenat  al Carrefour dels centres comercials perquè a tot arreu el litre de gasoil anava a 1,40 o 1,50 i en la gasolinera Carrefour l’hem trobat a 1,28€... no teníem el dipòsit buit del tot, però no ens ho hem pensat, hi hem anat de cap!

Per últim, destacar que no ens hem perdut en cap moment, i tot gràcies a l’aplicació que ens va dir l’Angel que ens descarreguéssim (Angel et devem un soparàs!!): Sygic, un gps molt útil que ens ha portat a casa de la couchsurfer que ens estava esperant amb el sopar i vinet a taula. El que ens esperava a la taula abans de ser embutit a les nostres afamades panxes era pollastre a la mostassa amb arròs d’acompanyament, un primer sopar excel·lent!

El viatge, lluny del que esperàvem se’ns fa bastant amè. 12 hores tancats en un cotxe i seguint les línies monòtones de l’autopista se’ns presentaven eternes. Però la veritat és que no ens n’hem adonat i ja hem fet cap a Rennes! En un obrir i tancar d’ulls ens hem creuat els Pirineus i quasi tota França!

La Mariannick, la couchsurfer és una dona molt simpàtica i molt amable, i increíblement hospitalària: ens ha preparat el sopar i ens ha ofert varis consells per l’endemà. A més a més, hem pogut conèixer el Kelig (el seu fill) que ens ha amenitzat la vetllada amb el seu espanyol perfecte i el seu encant en explicar històries i una filosofia de vida formidable.

Amb les panxes plenes i les butxaques repletes de bons consells, anem a dormir amb la sensació d’haver encetat una aventura amb bon peu. Demà, més i millor...