Dia 4. Paris - Sézanne

Com ja era d’esperar, els avions no han parat de molestar. Després de dormir a tranques i barranques, decidim posar ordre al nostre viatge i aprofitar la connexió d’internet per mirar couchsurfings. Portem massa dies d’aquí cap allà i tenim la sensació d’estar passar ¾ parts del nostre viatge a cavall de la furgo. Les coses sempre passen per alguna cosa, i potser la multa d’ahir va ser un: Ep! No us perdeu dels vostres plans de veure-ho tot. Esmorzem dins l’habitació de l’hostal (no anava inclòs en el combo room + noisy planes + bed almost broken) i san torme-m’hi!

Després de sortir de Paris, aconseguim agafar la nacional i emprenem rumb a Nancy. Una bona munterada de camions i els petits i curiosos pobles que anem trobant ens relaxen: hem deixat enrere l’atracament dels peatges francesos. Una cosa que ens crida molt l’atenció és l’espectacular mà de rectes INTERMINABLES que hi ha i les explanades que vesteixen de mil colors la carretera. Quan portem una bona estona d’esfalt monòton sentim el run-run queixica dels nostres estomacs, així que decidim desviar-nos a la primera sortida que trobem.

Sézanne, próxima sortida a 1000 metres. Aquest petit poble ens obra les portes de bat a bat i se’ns presenta com la compensació kàrmica a la “desafortunada” nit passada. Fem una visita ràpida pel poble per veure on podem ficar-nos a dinar. Decidim apartar-nos una mica del poble i trobem un càmping on no para d’arribar gent. Dinem a l’aparcament del càmping i ens adonem que el trànsit de gent té una raó de ser: tothom va a la piscina!

Quan pleguem els bàrtuls del dinar ens sentim cansats (com entraria ara una migdiada!) així que, per curiositat (no pretenem quedar-nos aquí més que l’estona de dinar) anem a preguntar preus al càmping per poder entrar a la piscina. 5’80€ per tots dos!!?? L’Anna no diu res més... gira cua i se’n va a la furgo a buscar el banyador!! Però encara li queda temps per flipar en sentir que el Joel pregunta en un anglofrancescatala estupendo quins preus tindria quedar-nos a passar la nit. No pot ser... 8,60€ tot inclòs: nosaltres dos, la frago, l’estància amb dutxes, wc etc... i la piscina!! No ens ho pensem i donem un gir a la nostra ruta. Aprofitem aquesta oportunitat que se’ns presenta i les ànsies de piscineta i relax fan caminar les cames en busca de la frago: ens quedem fins demà.

Passem la tarda a la piscina. Sota l’ombra d’un arbre, a la gespa fem una migdiada i després el Joel es banya (l’Anna es mulla els peus perquè fa fresqueta i l’aigua gela!). Quan es gira veu el Joel sortint de la piscina perquè el socorrista el fa sortir... Ai mare, què a fet ara!? Mare meva, aquests francesos son la leche.. resulta que ha de sortir de la piscina perquè porta el banyador massa llarg!! A França, o vas amb banyadoret arrapadet arrapadet o no entres a la piscina!

Ja són gairebé les sis, i si volem veure una mica de vida al poble, ens hem d’afanyar (molts comerços tanquen a les 17h i alguns a les 19h, però cap resta obert després de les 19.30h). Ens canviem i anem a fer una visita al poble. Caminem pels seus carrers una mica morts però bonics. No és el poble més maco que hem vist fins ara però té el seu encant. Aprofitem per comprar una mica d’enciam i un parell de pomes (els nostres estomacs necessiten menjar una mica de verd!) i per provar la baguette francesa, que és espectacularment bona! Quan ens cansem de donar tombs pel poble ja adormit (i això que només són les 20h) ens en tornem al càmping (encara hem de netejar tots els estris del dinar, haurem de fer el sopar i volem aprofitar per ordenar la frago que sembla una deixalleria!). Però quan arribem allà i sentim la calma i la brisa que passa l’únic que ens ve de gust és asseure’ns a la gespa i fer una cerveseta i un pica pica. Quan ens acabem la cervesa traiem els escacs i l’Anna pot percebre el gust no només de la derrota, sinó de la pallissa... cansada de perdre, al cap de dos partides, ho plega tot amb la intenció de començar a fer el sopar. Ens preparem un soparet de campionat i ens el mengem a la fresqueta del capvespre -nit sobre el mar de calma en què s’ha convertit el càmping ple d’europeus que sopen a les 19h i dormen a les 22h. Quan acabem, rentem, muntem el nostre niuet i, rendits, ens adormim a l’acte.