Dia 5: Sézanne – Nancy – Lunéville

Ens desperta el clàxon d’una furgoneta: és la boulangerie (forn/pastisseria) que cada matí duu el pa als visitants del càmping. No sabem si hi serà per molta estona, així que l’Anna fa un vot del llit (quines ganes de provar els Croissants francesos!) i se n’hi va! Després d’ estar-se deu minuts amb el noi de la camioneta per explicar-li que vol dos croissants i una napolitana torna a la frago. Avui si que si: càmping gas per fer una cafetera i els croissants recent fets... ens espera un esmorzar de por!

Quan hem esmorzat ho pleguem tot i ens disposem a seguir amb el nostre trajecte sense trajectòria. Avui, però, el que volem és arribar a Nancy i passar el dia allí. Fem el camí d’una tongada (només parem un moment a Vitry-Le France per repostar de gasoil). Quan arribem busquem aparcament i tenim sort relativament aviat: trobem un lloc on no s’ha de pagar i sembla segur. Deixem la furgo i caminem i caminem per la ciutat que, segons vam llegir, és una de les més boniques d’Europa. Potser el llibre exagerava en classificar-la com la millor, però si que és bonica, i té una plaça que impressiona: Abans d’arribar-hi fem parada a un bareto i provem dos típics plats francesos: el panini (que no sabem si és francès o una còpia del panini italià) i la Brouchette, una espècie de torrada/pizza exquisita. 

Tips, ens decidim a caminar per la ciutat sense rumb però en busca de la formosa plaça que tant valor atorga a la ciutat. La plaça Stanislas és la plaça més meravellosa que hem vist mai, enquadrada per una espècie de muralla revestida en or i envoltada per una jardins que tenen principi però no en podem veure la fi. Supera, fins i tot, la plaça de Brusel·les.

Recorrem la plaça i agafem una de les sortides emmarcades per un portal daurat que li dóna elegància i per un passadís d’arbres arribem al palau del govern de la ciutat on resulta que fan una exposició d’art renaixentista (i sobre l’evolució de la ciutat) gratuïta. Entrem i l’exposició ens permet veure el palau de dins amb tot l’excel·lència de les seves sales renaixentistes. Ens sentim com emperadors per uns moments. En sortir, seguim el nostre passeig per la ciutat i finalment acabem en el parc que envolta la plaça Stanislas. Tantes hores d’intensa calor donen peu a un moment de relax molt esperat. 

Tant bon punt toquem la suau i fina gespa ens aixequem de cop! Acabem d’envair el territori d’una abella (un pel rexonxona) i aquesta s’ha defensat amb dents i ungles. La víctima ha set l’Anna, la qual ha descobert que el fang fet amb Coca-Cola és un bon remei per les picades d’abella! :) :)

Voltem una bona estona per la pau dels parcs i quan ens sentim afamats (el dinar estava boníssim però no ens ha emplenat) busquem un gelat. Emprenem el camí de tornada a la furgo i, cap a les 19h i pico, sortim de Nancy en direcció algun lloc per dormir.

Pel camí veiem un McDonals (el nostre estimat company de viatge pel seu wifi gratis) i, de nou, l’utilitzem de biblioteca: sense consumir res i amb total tranquil·litat ens asseiem a una taula durant gairebé dos hores amb la intenció de poder buscar on passar la nit que estarem a Strasbourg i per actualitzar el blog. Quan acabem, busquem una àrea de servei. La que trobem resulta ser una ronya desemparada de tot però tenim gana: sopem, que el lloc per dormir ja el buscarem quan estiguem ben tipets. Com que l’àrea no ens agrada per dormir-hi (vaia una diferència trobem de les àrees de servei de l’autopista de pago a les de les carreteres nacionals) decidim anar en direcció Strasbourg (queda més d’una hora i mitja per arribar-hi i ja són les 23h) ja trobarem algun poblet on aparcar la furgo i dormir. Fem parada a Lunéville, un poblet que a primera vista sembla una caixa de llumins però que té una grandesa amagada i que destaca pel seu castell prominent. Ens costa trobar un lloc adequat (la nit amaga secrets que el dia destapa) i després de donar uns quants tombs per la ciutat decidim aparcar al costat d’una altra furgoneta que sembla que dins també hi dormen. El lloc es ben a tocar de la carretera i quan fa una hora que intentem aclucar els ulls sense gaire èxit, decidim canviar de lloc perquè els camions que ens passen arran fan soroll i mouen la furgo... si ens quedem no descansarem, així que ens aixequem i a gairebé les dues de la matinada engeguem la frago. Al final trobem un lloquet vora unes cases. Sembla tranquil i còmode, si més no, no hi passen cotxes! No tardem dos minuts que, rendits, ja ronquem els dos.