Són les 8h del mati i sona el despertador, quina mandra!! Després de fer el manta uns minutets decidim llevar-nos i ficar-nos les piles. Avui és un dia que promet! Seguirem les indicacions que ens va donar el Jordi i tastarem l'essència dels Alps suïssos.
Una vegada estem a la furgo tots dos (ben netets i tipets) ens disposem a abandonar el càmping. Això si, primer anem a la búsqueda del propietari o d'algú que sembli el responsable, perquè ningú ens ha dit absolutament res i de la mateixa manera que vam arribar podriem marxar... El Joel va a la mini oficina que sembla ser que està oberta i es troba a un senyor mig suïs mig italià (és una mescla rara però a la vegada curiosa, si t'ho pares a pensar aquesta gent sap la tira d'idiomes!). Resulta que l'home aquest ni s'ha enterat que hem passat la nit en el seu càmping, perquè ni s'ha apuntat nostra matrícula, ni li sonem, ni res... La veritat és que ens en podríem aprofitar bé de la situació... però després potser ens perseguiria la mala consciència... Així que al final el Joel decideix comentar-li que si.. que vam venir ahir, que no hi havia ningú.. etc etc però ens oblidem de dir-li que érem dos persones... Resulta que al final només ens compta una persona en comptes de dos. Al final, en total ens puja a uns 25€ que, per ser Suïssa no està geeens malament!
Després de fer una mica la pua, agafem i marxem ràpidament. La veritat és que hem estat mig legals, perquè haguéssim pogut marxar perfectament sense dir res i ningú s'hagués enterat, així que hem decidit pagar almenys una part i la jugada ens ha sortit rodona! Així que en un tres i no res, ens tornem a trobar a la nostra estimada carretera.
En un tres i no res, ens trobem a les portes del famòs túnel de 17 km que vam passar ahir, però aquesta vegada passarem la muntanya per dalt. Agafem el trencant que porta cami del Neufen Pass. En aquesta ruta creuem aquest port i després encara un altre… Com que una imatge val més que mil paraules, creiem que val més la pena que vosaltres mateixos deleiteu tot el que vam viure a través d'aquells paisatges. Les imatges descriuren molt més i millor la magnitud de sensacions, sentiments i meravellositats de la natura… tot i que costarà que perceviu què hem sentit, si més no us podreu fer una idea de la llibertat que es colava entre els nuvols, de la sensació de pau que ens regalava la brisa (congelada, per cert) i l'esplendor que ens il·luminava la pell...
Entre parada i parada, somriure i somriure, i del fred que feia, se'ns ha passat quasi tot el dia. Són les 5 de la tarda i aconseguim arribar al nostre següent destí marcat en el full de ruta: Interlaken. Un poble situat, com ja us podeu imaginar, al mig de dos llacs (uns bons senyors llacs).
Quan arribem al poblet de seguida trobem un càmping al costat del riuet que sembla molt acollidor i molt cuco… en quant el veiem, decidim quedar-nos-hi! Ens atèn una xicota molt maca que ens explica i ensenya el càmping i ens dóna tres indicacions sobre què veure al poblet.
I quan ja ho hem vist tot i hem aparcat la furgoneta, encara ens queda una mica de tarda per fer alguna cosa, així que aprofitem per anar a un centre comercial per comprar alguna cosa per sopar i algun que altre souvenir de xocolata i altres coses tipiques de suisa. La veritat és que arribem a última hora i, una mica a corre cuita comprem quatre coses i sortim. Com que encara és més o menys aviar, decidim anar a donar un tomb pel poblet. Passegem per la vora dels llacs i entre la immensa capa de gespa que fa de nucli del poble. Semblen tres o quatre camps de futbol junts, tots colocats un al costat de l'altre on la gent juga a pilota, a saltaer, hi ballen o simplement descansen en aquesta tarda d'estiu. A mesura que passegem arriba un moment que ja no sabem si som a Suissa encara o si hem entrat a aràbia… mirem on mirem està tot ple d'àrabs amb les seves dones que, en ple mes d'agost, suen sota el burka íntegre. Quan ja ens sembla haver recorregut tot el poble (tampoc és massa gran) i veiem que el sol ja gairebé s'ha post, tornem cap al càmping.
Quan hi arribem aprofitem per descansar una estona i agafem tots els bàrtuls per anar a cuinar el sopar… aquest cop, a una petita cuina que hi ha al càmping! Cuinem els nostres estimats pèsols amb pastanagues baby i petxuga de pollastre al curri!! Vaia manjar… I mentres sopem, comencen a caure quatre gotes fins que el plugim acaba per convertir-se en una gran tempesta que cau de repent. Ho pleguem i freguem tot, ens rentem les dents i tot el que calgui, i correm cap a la furgoneta a dormir juntets i ben tapadets sota la pluja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada