Dia 43. Lausanne - Torino

Sisi... ho heu llegit bé! Tot i que no entrava en els nostres plans, al final també hem acabat xafant Italia!! I tot per les ganes de menjar una bona pizza... però no ens adelantem a les circumstàncies i anem per parts, perquè tot i que el dia ha estat bastant light (dia de trajecte llarg amb la furgo) també ens han passat coses interessants que val la pena recordar! Ens llevem a Lausanne a les 7.30h! i ens afanyem per, en una hora, poder-ho tenir tot enllestit per marxar. Aquesta es la ciutat on està situat el COI (Comité Olímpic Internacional) i paradoxalment el camping està situat just al cantó de la seva seu!!

I sisi, a les 9h del mati, ja em fet les primeres fotos del dia i ja som a la carretera que ressegueix el llac (imagineu-vos les vistes) en direcció a la frontera!! Amb els pitiplins de corbata anem baixant llac avall fins a desviar-nos a l'autopista i poder anar directes cap a França primer i Italia després. En entrar a Suïssa ens vam trobar el mismissim Sant Pancrasio vestit d'aduanero, perquè amb el caos que portem darrere ens haguéssin pogut fer buidar hasta les butxaques però ens va donar un vot de confiança i tot just va pegar un vistasso ràpid! Però ara no les tenim totes, sobre si haurem de fer parada llarga o no…

Però no, resulta que a l'entrada els repassos es fan amb lupa, però a la sortida del país la cosa canvia: si vols exportar, exporta! Suposo que deuen saber que, als del sud, no ens sortiria massa rentable el negoci... Així que resulta que a la frontera de sortida ni tan sols hi ha personatges!!

I ja està amics nostres, ja tornem a estar en territori gabatxo altre cop!!! Aquest cop en direcció Itàlia. El trajecte se'ns fa més llarg del que esperàvem i creuem la frontera de França amb Itàlia sota muntanyes... atravessem el Montblanc!!!

Un tunel que deixa entrar a la muntanya més alta d'Europa custodia la frontera entre els reis de la fondue i l'omelette i els emperadors de la pizza i la pasta: entres a França i surts a Itàlia, així pim pam! Però no tot és tan bonic... el maleït tunel ens costa el mòdic preu de 54€!! La nostra cara és un poema... 54 pavos per atravessar un tunel!!?? Però com que ja no hay vuelta atras, apoquinem. I amb el susto encara al cos conduim sota el Montblanc i arribem a Itàlia!

Com que ja són més de les 14h parem a dinar a la primera sortida que trobem i acabem al pàrquing d'un restaurant montant el tenderete (taula, cadires, etc etc) i dinem. Val a dir que si dinem al pàrquing d'aquest restaurant és perquè a les meravelloses (ejem) carreteres italianes no hi ha àrees de servei, i les poques que hi ha fan mooolta pena!

Acabem de dinar i ara si que si: directes a Torino! I aquest cop ens hem de valer de les indicacions de la carretera, dels mapes i de la intuició perquè estant Itàlia fora dels nostres plans no tenim descarregat el mapa d'Itàlia al Sygic…

I aquí és quan arribem a la conclusió que a l'Àngel li debem no un... sinó tres sopars!! Perquè quan arribem a Torino ens estem una hora donant tombs per trobar l'hotel on passarem la que sembla ser la nostra penúltima nit!! (Ah si, durant el trajecte parem a un Mcdonalds a buscar un lloc on dormir aquesta nit i hem trobat un hotelet baratot que està força bé).

I quan amb l'ajuda dels italianos  finalment trobem l'hotel (mamma mia realment italià i català s'assemblen una burrada!) no tenim esma per fer altra cosa que dutxar-nos i tumbar-nos. Són les 18h i algo, i decidim descansar i quan sortim a sopar ja visitarem la ciutat. Esperem que el centre sigui tan bonic com diuen... perquè el que hem vist fins ara (suburbis, carreteres que semblen muntanyes russes, psicòpates que han robat els cotxes als conductors...) ens ha pres una mica les il.lusions de la ciutat.

Són les 20h quan sortim de l'hotel ben mudadets... avui anem de restaurant!! Agafem el tram (el cab** ens costa 2'5€/cap i viatge) i fem cap de ple a la plaça Castello, la més bonica i cèntrica de la ciutat. I vaja, de fet, una de les poques coses que vam veure!! 

Perquè vam fer un tomb per allà i ja vam anar directament al meollo: si hem vingut fins aquí per menjar una bona pizza, no la fem esperar més!! 

Busquem una pizzeria i en trobem una, ens asseiem i ens tornem a aixecar. Era la recomanació del majoitaliamiramalacaraquanetparlo recepcionista de l'hotel i, com solen ser aquests consorcis que tenen entre ells, resulta ser turistic, el que significa que és car i no fa tan bona pinta com veniem somiant.

I buscant una altra pizzeria pel centre ens va passant el temps i anem visitant la ciutat. 

Al final decidim anar a un restaurant recomanat que estava a prop del nostre hotel.. cansats de buscar, doncs, anem a lo segur. Si no hem tret prou suc a Torino ja tornarem; que ara tenim una missió :)

Tornem a agafar el tram i anem al restaurant que trobem de xiripa i després de caminar una bona estona. Ens entaulem...

I si, tot plegat (peatges, tunels, alps, quilòmetres i cansament) val la pena. La pizza és exquisita i el sopar una gozada: bon menjar, bon vinet i la simpatia i curiositat del camarer que encara ens harmonitza més la vetllada. De tanta gana i tantes ganes de tastar-la que ni ens passa pel cap parar-nos a fer una fotografia. 

I mentre sopem el cel es tapa per, just acabar de sopar, deixar caure un xaparron tempestuós d'aquells que fan història. Preguntem als cambrers com arribar a l'hotel i es fan mans i mànigues per explicar-nos les indicacions del google maps. Quan estavem a punt de demanar-los que truquessin un taxi (de veritat que el xaparron és espectacular) surt un home del darrere i amb un espanyol italianitzat (allà la vostra imaginació quanta quantitat d'humor pugui ficar a la conversa) que ens diu que ens porta ell en cotxe! o_O Whaaat?? Reeeally?? Whyy?? Hooow? Jaja. Total, que els gorditos que havien estat sopant al nostre costat ens porten a l'hotel.

Quan arribem estem tots xops (i això que només hem corregut sota la pluja 30''). I tenim el temps just per canviar-nos, rentar-nos les dents i posar-nos al llit.

... després d'un mes i mig, el cansament va deixant peuada, perquè cada dia ens sentim més exaustes quan cau el sol! Encara no són les 12 i ja apaguem el llum. Demà ja decidirem què fem amb la recta final del viatge!