Dia 42: Interlacken - Lusanne

Aquest matí ens despertem amb una sola idea pero ben clara: anar a esmorzar a les taules comunes que té el càmping just al davant del riu. Ahir ja vam anar a dormir amb aquesta mel als llavis, així que avui ens l'anem a cruspir tota sencera!! I és una meravella... l'aigua baixa corrent avall, tranquil.la i neta com si aquest matí no tingués cap més feina que embellir el paisatge.

I el que havia de ser un esmorzar ràpid per poder arribar a fer tot el que havíem planejat, es converteix en dues hores de comoditat i serenor. 

Fins que decidim que o marxem o no ens n'anirem (si fos dues setmanes enrera no ens ho haguessim pensat, de quedar-nos.. però ara el temps ja apreta i la tornada a casa ens xafa els talons!).

Així que ho pleguem tot i fem el check out. Són les 11 quan deixem Interlacken enrera. Ha estat una visita un pèl massa curta pel nostre gust, però suficient per haver-la degustat mínimament.

I si d'entrada vam veure un dels llacs que dónen el nom al poble de inter-lacken, de sortida anem en busca de l'altre. I no, no us sabriem dir quin dels dos és més encantador!

Aquest el veiem només de refiló fent una parada breu i ens dirigim ja sense més preàmbuls a la carretera que ens ha de portar a Berna, l'últim destí suís que ens havíem marcat per visitar com a mínim en aquest país diminut ens els mapes però extens en els ulls i el cor de qui el visita..

I just emprendre camí, el temps ens recorda on som: el xaparron que cau, a banda de inminent (apareix que ni ens n'adonem) és fortissim. Per sort, som a la furgo... però quan arribem a Berna l'aiguat és tal que ni ela autòctons semblen fer vida normal avui.

Així que malgrat el greu que ens sap (la ciutat fa una pinta estupenda) visitem els carrers des de la furgoneta. I encara si se'n pot dir visitar perquè de veritat que amb l'aigua no en veiem tres en un ruc! I quan ja creiem que hem fet una repassada rapida, anem cap a un centre comercial en busca d'uns bombons bonissims que vam probar a casa el Jordi i l'Àngels. I aprofitem per buscar un super on comprar una barra de pa i una mica de formatge per dinar. Dinem a un banquet del centre comercial quan son les 2 i pico, donem un tomb pels comerços i marxem. Deixant Berna, ens dirigim cap a Lausanne, un poblet amb llac que es troba a una horeta i escaig d'aquí.

I quan hi arribem són només les 17h!!! No estem gens acostumats a arribar tan aviat a un lloc, aixi que anem directament a buscar el càmping amb la idea d'aprofitar la tarda visitant la ciutat per demà poder continuar amb la ruta.

I dit i fet... arribem al càmping (que haviem buscat al centre comercial), ho maneguem tot, deixem les coses i anem a donar un tomb al poble. I resulta ser un tresor amagat que realment ens sorpren...

El càmping està just al davant del llac, i només sortir-ne ens topem amb un passeig "llacal" que no té pas res a envejar als passejos maritims de la costa!! 

Només que aquest és deu vegades més tranquil i bonicament enquadrat per muntanyes. 

Ens deleitem passejant vora el llac durant gairebé dues hores, fins que fem cap a el que sembla un festival en un vaixell por todo lo alto.

Resulta ser el tram final del triadhló que s'ha celebrat avui al llarg de tot el dia. Ens hi apropem a fer un cop d'ull però ens desviem de pressa. Ja són més de les 19h i això fa la pinta que ofereix molt per veure!! Aixi que entrem a l'oficina de turisme (de nou un xarlatan nat... ejem..) i decidim agafar el tram per pujar a la ciutat i visitar-la pel nostre compte amb el mapa en mà.

Un element clau que heu de saber de la ciutat de Lausanne és que la seva bellesa la guarden, principalment, dues coses: la primera, el llac, que tant bonic com és, és en part gràcies a que no l'han explotat fins a fer-lo malbé. I dos els relleus de la ciutat; com un Sant Francisco 2, les pujades i baixades adoquinades del centre el converteixen en un petit poblet que dona la impressió d'amagar mil secrets i racons.

La veritat és que fem una visita una mica ràpida, d'alguna manera ens queda la sensació una mica d'havet deixat la ciutat pendent de ser visitada, amb ganes de coneixer-la més a fons. 

Però no hi podem fer més... és tard i ja no ens queda ni pisca de la poca energia que ens ha donat el pa de dinar. Així que després de fer el típic recorregut turístic, agafem el tram i ens en tornem cap al càmping.

Allí tenim l'estona justa per fer-nos el sopar, cruspir-nos-el i anar a dormir!