Dia 40. Embrach - Lucerna - Ascona

I per tercer matí consecutiu, ens llevem entre llençols nets i sense la necessitat d'haver de plegar llençols, empaquetar coixins i plegar llits! És senzill com mai n'havíem estat conscients: obrir els ulls, aixecar-nos i pujar a esmorzar! Avui no podem fer de domingueros com ahir, perquè ens espera el dia de la partida: hem de tornar a emprendre camí i avui, després de dos dies de repòs, la furgoneta ha de tornar a sirgar! Així que pugem a la cuina i esmorzem com dos senyors reis. El Jordi fa hores que ha marxat i l'Àngels també. Tot i les presses matineres encara han tingut temps per deixar-nos l'esmorzar mig preparat i una noteta que ens alegra (si pot encara més) el dia. Com si fossim a casa, preparem un plat de fruita, torrem torrades i calentem cafè... ni el Rich ens podria oferir un despertar tan plàcid! Quan acabem, ho recollim tot, responem a la noteta amb els nostres més sincers agraïments, i anem de cap a la dutxa i a replegar l'habitació d'invitats i la roba que teníem estesa després de la rentadora d'ahir. Quan estem llestos, l'Ariadna ja s'ha llevat, i podem acomiadar-nos d'ella. Tot i haver-hi estat tres nits, per nosaltres ha estat una estança curta, curta però intensa. Amb les piles carregades i l'energia que aporta una parada a boxers, anem cap a la nostra frago de nou... Avui emprenem camí cap a Lucerna.

El camí se'ns fa relativament curt, i són vora les 12 quan arribem a aquesta petita ciutat que només arribar ja se'ns presenta meravellosa. Vertebrada per un riu amb un pont de fusta majestuós, nodrida tota ella per la bellesa d'un llac d'aigües calmades, Lucerna és una ciutat tan seva, tan pròpia, tan bonica! No sabem si és l'esplendor del dia, si és el fet d'arribar al passeig que voreja el llac, o si és simplement la ciutat per si sola... però ens captiva només baixar de la furgoneta. 

Aparquem vora el llac i comencem la visita passejant pel voravill del llac, un passeig tranquil, amb els seus arbres i els seus caminants, amb els reflexos del sol sobre l'aigua i la brisa del llac fresc sobre els arbres.

I caminant amb tota la pacivitat del món (encara tenim la comoditat de casa el Jordi enganxada sota els peus) arribem al vell (i bell!) centre de la ciutat, custodiat per un pont de fusta rebossat de flors vermelles i ataronjades que el converteixen en la imatge d'una postal idíl·lica. 

El travessem tot contemplant les imatges gravades a les seves parets i els escrits que expliquen una història i tota una vida. 

Aquest pont es va cremar fa uns anys, però l'han reconstruit de tal manera, que nosaltres no vam notar diferència entre les fotos que havien fet els pares del Joel anys ençà quan, en un viatge tan intens com el nostre, estaven xafant el mateix terra que nosaltres xafem avui. 

Caminem llargament pels carrerons de la ciutat, descobrint les pintures de les façanes, els carrerons adoquinats, la bellesa de Suïssa impregnada en cada plaçoleta. 

I arribem a un supermercat on decidim comprar una barra de pa, una mica de formatge i sortir. Aquest serà el nostre dinar avui. Ja us podeu imaginar, després d'aquests dos dies i mig a Embrach menjant com senyorials, com ens senta de bé aquesta ronyositat! Però en el fons ens agrada. I ens agrada per dos raons: la primera, perquè ens recorda l'essència del nostre viatge (furgoneta, sac de dormir, camping gas, cost zero...) i la segona perquè aquest manjar ens permet asseure'ns a un banquet a la vora del llac i dinar (si és que se'n pot dir dinar) sota l'ombra d'un arbre, amb la vista distreta pel llac i quatre coloms curts de gambals la "intel·ligència" dels quals ens manté ben ocupats.

I quan acabem, ens aixequem i reprenem el camí de tornada pel passeig de vora el llac. Aquest cop, però, parem a asseure'ns a un banquet amb els avis que han sortit aprofitant el sol del migdia a fer una caminada. 

Fem un gelat i prenem el sol, la fresca, la pau. I quan ens n'adonem ja se'ns han fet gairebé les 5 de la tarda i encara ens queda un bon tram! Així que, en una mescla de felicitat i pena, anem a buscar la furgoneta.

I quin tragecte ens esperava!! De nou, tornarem a trepitjar els Alps!! Aquest cop la part que comprèn el Ticino, la part italiana de Suïssa. Altre cop ens rep un paisatge formidable.. la majestuositat de les muntanyes, l'adrenalina de les corbes, la verdor dels arbres… i els Catarres que sempre ens acompanyen en els bons moments! I conduint conduint arribem al pitjor tram: el túnel Gotard que fa, ni més ni menys, que 17 km de llargada!! 17 km de túnel, eh!? Us imagineu què suposa això pel conductor? El tercer túnel, sense comptar el Túnel del Brennero que encara està en construcció, més llarg del món (després del norueg Laerdal Tunnel i el xinès Zhongnanshan).

I a la fi, arribem a Ascona. Una ciutat famosa per la seva bellesa però també per les riqueses que en ella s'hi remenen. I és que només arribar ja semblem sentir l'olor de diners. Aparquem la furgoneta a les afores, a prop del que sembla un club de golf, o de navegació… algo per l'estil. I caminem per uns camineta rodejant l'edifici fins arribar al port del llac (sisi, al port del llac). Ens estem una mica per allà però el dia ja va caient, ens sentim una mica incòmodes per tanta "fashoneria" i comencem a sentir-nos ben cansats després de tot el dia d'aquí cap allà. Així que decidim marxar i buscar un càmping en un lloc que s'adequi més al nostre nivell de viatge. De fet, quan li preguntem a un cantamanyanes per un càmping, ell es posa a riure. Diu que Ascona no és ciutat de càmpings, és ciutat d'hotels de 5 estrelles… I quan agafem la furgoneta per marxar, decidim que si el Jordi ens ho va recomanar serà per alguna cosa, que potser no ens hauríem de quedar amb aquest regust agredolç. Així que anem a fer una visita al centre. I si, realment és una ciutat preciosa. La veritat és que la bellesa d'aquesta rau en els detalls de tantes altres ciutats que hem anat veient: carrerons estrets adoquinats, plaçoletes ben cuidades i impolutes, la companyia de l'aigua del llac… però té una subtilesa especial, un encant particular. 

I, després de veure la posta de sol sobre el llac des de l'espècie de balcó/mirador que fa el desnivell de la ciutat sobre l'aigua, emprenem camí en busca d'un lloc on passar la nit. 

I si… de nou tenim a sobre aquella engoixa de no saber on passarem la nit avui, ja són gairebé les 9 i encara hem de trobar un poble on hi hagi un càmping més o menys adequat on poguem sopar i dormir. Sisi, l'aventura continua… conduim cap al sud en busca d'un cartell de càmping, aquests cartells que durant tot el nostre viatge ens han anat fent una mica d'estrella polar. Primer en trobem un: un pàrquing ronyós i buit, amb quatre muralles pel qual ens cobren 35 euros! Cooom!!?? Tira tira, que estem desesperats però no tant! Ja trobarem una altra cosa… I tirant tirant fem cap a un altre. Aquest cop entrem sense veure llum ni moviment per enlloc. Busquem la recepció i està buida, truquem al telèfon de contacte i està apagat. I ens quedem allí palplantats esperant a què aparegui algú però res. L'únic que apareix és una parella de motoristes polacs que es troben com nosaltres, a la espera. I ja ens veieu als quatre palplantats, sent negra nit en un càmping ple de parcel·les i buit de cuidadors! Ens expliquem una mica la vida matant l'espera i provant sort amb el telèfon, però res. Anem a fer una ullada al càmping a veure si hi ha algú, però res. Fins que trobem una caravana amb llum i piquem. Els preguntem si saben si hi ha o hi haurà algú i els expliquem com ens trobem. Un home agradablement escuet ens diu que aquell és un càmping més o menys familiar en el qual gairebé sempre hi ha la mateixa gent, que ell coneix a l'amo i que no li importarà que dormim aquesta nit i demà al matí ens apuntem. Així que no cal que ens digui res més. Agafem la furgo, busquem una parcel·a còmoda i ens aposentem. Sopem (altre cop gaudim d'una formosa amanida i dels nostres estimats fideus yokishova), freguem bàrtuls i a dormir. Avui si que si, caiem rendits.