dilluns, 6 de gener del 2014

Dia 44. Torino - Valence

Amb el regust a pluja sota les parpelles ens despertem aquest matí de finals d'agost. La petita i còmoda habitació d'hotel ens dóna la benvinguda en aquest últim dia de turisme. Vam venir a Itàlia amb un objectiu: el menjar!! Així que ens aixequem amb els plans encara difosos però amb la reserva d'algun moment per gaudit d'una de les millors coses que té aquest país: el menjar!


Ens despertem passades les 9, i com que no hem de deixar l'hotel fins les 12 i saben que avui el dia serà mogudet i la nit esgotadora, fem el manta durant una bona estona... Fins que ens adonem que avui és el nostre últim dia que passarem sencer perduts en aquests móns. I ens aixequem d'una revolada! Sense dutxar-nos i a mig vestir baixem a baix a esmorzar. Quan arribem a baix ens alegrem molt de, al menys, havernos netejat la cara!! Tothom esmorza ben tocat i posat.. I nosaltred semblem dos resacosos enmig de la vitalitat de la gent. L'esmorzar fa molt bona pinta però després de la comilona d'ahir a sopar i la que sabem que ens espera per dinar (òbviament no marxarem sense probar la pasta...) esmorzem com dos mixonets.

Quan acabem pugem a l'hotel, ens dutxem llaaaargament i ho repleguem tot (i quan diem tot, vol dir tot!). Quan l'habitació està més o menys en condicions i sense rastre nostre, marxem.



A baix entreguem les claus i, tot i que amb el noi d'ahir vam quedar en què li pagaríem avui el pàrquing, com que la pájara de recepció no se n'antera de res li diem que ja el vam pagar ahir... Pim pam, furgoneta ben guardada, protegida.. I gratis eeh!! Al menos amb això compensem el robo a mà armada que és el transport públic en aquesta ciutat!! Així i doncs, agafem la frago i marxem. No hem traçat plans concrets.. Dependrà de les circumstàncies el que farem avui. Si trobessim aparcament al centre igual li fem un cop d'ull, si veiessim algun centre comercial igual hi anem... Al final ni trobem aparcament ni un centre comercial i ja és passat el migdia, així que anem directes a una botiga/mercat on ens ha dit la recepcionista de l'hotel que tenen el menjar en general i la pasta en particular de més qualitat de la ciutat: el Eataly. Hi anem i ens hi estem una bona estona... Oh i tant si és de qualitat!! Hi ha pasta d'absolutament totes les mides i colors! Salsa, arrós, galetes... Al final, el carregament que fem espanta a la caixera! Ja que ho fem, ho fem bé! Carreguem pasta per, com a mínim, un any!

I quan sortim ja no sabem ben bé què fer... Volem comprar algun formatge i no ens compensa massa tornar al centre de Torino (per l'accès tan difícil que té, la impossibilitat d'aparcar...) així que anem a un centre comercial que hi ha a les afores a dinar. Donem uns quants tombs per aquest centre immens fins que se'ns obra la gana. I és llavors quan busquem un lloc per dinar. Com us hem dit ahir vam penjar pizza i no ens va decepcionar gens... Avui toca la pasta! I no, tampoc ens decepciona ni una mica! Fem cap a un restauranet (entre els molts que hi ha) d'aquests rollo take away on podem agafar un platet amb diferents tipus de pasta. Ens encanta! Quan acabem, estem massa tips per probar la tercera millor cosa d'aquest país: el gelato. Així que passem... Un altre dia ja tornarem només a menjar gelat!! :)

Després de dinar donem encara uns tomets més, comprem quatre cosetes i, quan són gairebé les 5 ens adonem que ja no ho podem allargar més: ha arribat el moment d'agafar la furgoneta i emprendre camí cap a casa... Ens esperen encara unes 15 hores de viatge (més o menys) i si volem arribar a dinar a Taüll, val més que posem fil a l'agulla!!

I sisi... Li posem!! Agafem carretera i manta i ja no la deixem fins haver fet la meitat del camí. Parem al sud de França, a Valence, quan són gairebé les 10 de la nit i ens sentim ja massa cansats i amb ganeta com per continuar conduint, així que parem a una àrea de servei prop d'aquesta ciutat. L'àrea de servei, com totes les franceses fa un goig que enamora... Els banys néts, desinfectats i perfumats fins i tot, taules on menjar-hi i llums sota les quals parar, tot és perfecte menys el fet que som al sud de França i ens han dit que aquí un està menys segur que una gallina enmig de dos llops!

Quan arribem passegem una estona per l'àrea i veiem que tot està perfecte, que hi ha u  bar restaurant que ho custodia tot i que els camioners descansen tranquils... Així que preparem els nostres últims pèsols amb pastanaga del viatge (como no) i sopem asseguts sobre una cera al costat de la furgoneta. Quan acabem, freguem bàrtols i anem a dormir pitant en la que serà la última nit en la nostra estimada furgo. Ens sentim segurs... Però por si las moscas, ideem un sistema de seguretat que pa qué! Dins la furgoneta enllacem totes les portes per dins amb cordes, de manera que sigui impossible que ningú ens ho obri des de fora! Fem 45 nusos (el problema ja el tindrem demà però avui val més ser precabuts), montem el tenderete i, finalment, ens posem a dormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada