Dia 38. Basel-Embrach

Avui el matí té gust a comoditat. La veritat és que els llitets de l'hostal són ben còmodes, i el fet de no haver d'agafar tota la indumentària, necesser, etc. i no haver de caminar un km per arribar a la dutxa té el seu què! A més a més, al pis de sota ens espera una formosa cuina, amb la seva nevera plena de provisions per fer-nos un bon esmorzar; el suficientment esplèndit com per, després d'un mes de ruta, poder variar una mica...

I així ho fem: donem renda suelta a la comfortabilitat de l'hostal. Ens dutxem, en canviem i arreglem i baixem a preparar-nos l'esmorzar: ous fregits, torrades, cafè, sucs i fruita... De campionat o no??? I ja que hi som aprofitem l'avinentesa per fer un parell d'entrepans per dinar.

I ara ja si, amb les piles ben regarregades, ho recollim tot i ens ho emportem direcció la furgoneta. Quan arribem la trobem intacta (no ens esperàvem menys de Suïssa), hi deixem totes les coses que teníem a l'hostal i tornem a deixar-la allà... Avui li toca descansar, si més no, mig dia!

Aprofitem tot el matí per visitar la ciutat en tota la seva esplendor. Vam començar, com no, per un dels edificis més bonics que guarda el municipi i que el caracteritzen: l'impressionant edifici vermell de l'ajuntament. 

Un edifici recobert de pintures davant les quals val la pena aturar-se amb deteniment, les escales de ribets dorats que fan que la quotidianitat amb què els funcionaris en trepitgin els esglaons sembli impossible pels turistes d'ulls brillants... 

Realment, l'ajuntament de Basilea és un monument digne de contemplar. Amb temps, amb deleit... Amb tota la curiositat i paciència que nosaltres no li podem dedicar!

I després de l'ajuntament (única parada que coneixíem de la ciutat) ja ens dirigim cap a l'oficina de turisme, ja que només tenim mig dia i volem optimitzar el temps! Entre els molts papers que ens dóna, en un pamfleto hi ha una sèrie de recorreguts de diferents colors que, si vas seguint les indicacions dels carrers, vas veient unes coses o unes altres, des d'unes perspectives o des d'unes de diferents. 

Nosaltres triem el trajecte blau: aquell que ens porta pel centre de la ciutat i fem cap a una sèrie de coses que ens impacten: la primera, són els futimers de botigues (i els seus preus!!) que hi ha als carrers que vertebren el centre, el segon són els carreronets estrets que, pujant i baixant, es desentenen del bullici més congestionat i turístic i deixen entreveure la bella de Suïssa... Carrerons sempre preparats per rebre el goig d'hom, cuidats amb nitidesa i pulcritud ens van despullant la ciutat a mesura que anem fent via. 

I, finalment, arribem a una plaçoleta que ens captiva: una font feta amb tot menys amb presses. Una font composta per 6 mecanismes que tenen a veure amb l'aigua: una font antiga, un espersor, una turbina... Com podeu veure a les fotos és, simplement, meravellosa.

I en fi, quan hem trascorregut tot un trajecte i part d'un altre, busquem un parquet o una placeta per menjar-nos els entrepans. Acabem menjant a una plaça molt gran, tota envoltada per arbres davant de la universitat. Hauria estat un dinar fantàstic... Si no hagués sigut, de nou, per les nostres estimades amigues les abelles!! Ens acabem canviant de placeta i quan acabem ens aixequem i acabem de fer el trajecte que acaba d'envoltar el centre. Quan ens sentim cansats de caminar, ens asseiem... al tram!

Com a tants altres llocs s'està aplicant, si vas a Suïssa com a turista, en reservar un lloc per dormir, et fan pagar la taxa turística que, entre altres coses, inclou un bitllet 24h de transport públic... Així que ja que l'hem pagat, decidim aprofitar-lo bé. Anem canviant de tram en tram, anant d'una punta a l'altra de Basilea i tornant a llocs que ja havíem vist (o potser no?) abans. Només ens falten les palometes, que l'espectacle ja ens l'hem fet des del seient (còmode i fresc) del tram.

I a mitja tarda s'acaba el bròquil... Estem cansats de donar tombs i no volem arribar gaire tard al nostre destí següent (aquest si que el tenim ben acordat siii...). Així que anem a rescatar la nostra estimada frago del seu estat letàrgic i la tornem a posar en marxa!!: anem cap a Embrach!! Abans, però, no podem obviar més un dels nostres malsons: el de posar gasoil a Suïssa! I pam! 1,60€/l... Posa el just, posa el just... que si ho anem fent repartidament potser no fa tan mal!

Cap a les 19h arribem a Embrach, un petit poble al nord de Zurich, on viuen tres persones a les quals mai els podrem agrair prou tot el que van fer per nosaltres...

Només entrar per la porta dues coses ja ens van fer sentir com a casa:  l'abraçada de l'Àngels a la porta i l'oloreta a cuina casolana rebedor enllà. Quan entrem ens costa una mica habituar-nos a tant luxe: una habitació de convidats més gran que dos o tres furgonetes juntes, el labavo a la porta del costat, totes les comoditats de la quotidianitat d'una llar... i els braços oberts d'una familia encantadora.

Quan arriba el Jordi, són vora les 20h i el sopar ja és a taula (menos mal que al final no hem trobat un lloc per berenar a Basilea!!) i seiem a la terrassa amb un sopar exquisit de plat i unes vistes meravelloses de condiment... Les postres són la comoditat i la motivació amb què expliquem i escolten la nostra aventura, les ganes amb què ens posem al dia i la gracia amb que planegem els plans que seguiran aquesta nit. Quan ens n'adonem ja ens hem pispat la crema de carabassó, la cassoleta de peix, la taula de formatges, les postres i les ampolles del bon vi ja fa estona que descansen lliures del seu pes sobre el mantell...

La sobretaula dura fins que la fresca ens fa entrar a dins. I quan ho fem, nosaltres dos ens sentim en un altre món: mare meva, quina agradable sensació que dóna poder jaure sobre un sofà!!! I les converses semblen no acabar-se.. Ara deixem que ens parlin ells: com a bon viatjant el Jordi, i pràctica i comprensiva dels nostres plans l'Àngels, entre els dos ens tracen una ruta. Amb el mapa en mà, ens marquen un camí que ens ha de mostrar les belleses més inèdites del país en la brevetat de la qual a aquestes altures del viatge ja disposem...

I quan la son ja no ens dóna més tregua per avui, entre plans i una immensa gratitud, ens acomiadem... fins demà! Sisi, demà tornarem a passar la nit amb ells.