Avui estem mandrosos, simplement. Sabem que es dia light, dia de tragecte cap a Freiburg i el temps que ens pugui quedar per veure la ciutat estudiantil del centre de la Selva Negra.
Així que ens llevem amb mooolta calma, permetent-nos el luxe de ronronejar durant una bona estona. Ens llevem, dutxem i preparem un bon esmorzar. Quan son enmig del banquet, però, una noia que tenia el cotxe aparcat a la plaça on nosaltred som ara, ens avisa que el check out era a lea 12 (ja són les 12.45) i que li agradaria poder tornar a aparcar el cotxe allà on era...
A part de trencar els nostres plans de posar-nos a fer el dinar per emportar-nos-el no ens molesta massa la seva "finor".. avui ens sentim especialment relaxats. Així que li demanem disculpes, li donem fins i tot les gràcies i pleguem bàrtols per marxar.
I ja ens podeu veure de nou en ruta... aquest cop el nostre destí és Freiburg, que es troba a unes dues hores. Però abans volem aprofitar per fer paradeta a mig camí: volem anar a Triberg per veure les famoses cascades. Amb tot, doncs, avui tenim dos destins: anem cap a Freiburg fent parada a Triberg. En el camí cap a les cascades decidim fer una paradeta (ja us hem dit que avui el relax impera, veritat?) i parem a probuir de viandes a una espècie de zona comercial. Entre pitos i flautes, quan sortim del supermercat ja son gairebé les 15h, aixi que decidim tirar una mica més i parar a una àrea de servei a dinar.
La que trobem fa una pinta extraordinària; hi ha lavabos, ombretes i està ben tranquil.la! Però de la mateixa manera que tot el que brilla no és or, tampoc tot el que sembla ideal acaba sent còmode... només baixar de la furgoneta, i havent parat la taula, les cadires, els trastes per dinar, etc. una oloreta ens dóna la benvinguda. Serà que costa massa caminar dos passes per anar al wc!! que la gent ha de deixar rastre a cada ombra que troba!!!!
Movem una mica la taula, que l'olor no serà tan forta? Vale va, movem-la i ja està! I semblava que ja estava... que per fi (ja són passades les 16h) podríem posar-nos a coure el nostre pollastre i arrós amb cuscús! Però no, el coi d'abelles han decidit tenir enveja del nostre aperitiu, i ara hem de compartir les escopinyes, les patates i l'espai amb aquest coi de clau empudegador! Les aguantem... però al final, quan afamats probem l'arròs, no ens és tan fàcil no poder gaudir del dinar. Per nosaltres aquest és un dels millors banquets que hem menjat en un mes i si, ens fa rabia que les meloses aquestes no ens el deixi gaudir com deu mana!
En fi, que ni tenderete ni res, agafem cadascú el seu plat, l'olls i ens tanquem a la furgo a dinar! I tampoc s'està tan malament... no ens molesta el zumzum dela bixos, és còmode i hi ha aire acondicionat!
Quan acabem, ho pleguem tot més ràpid que mai i agafem camí de nou: anem cap a Triberg! Però potser avui tan relax mo ens acaba de sentar del tor bé, perquè quan hi arribem, després de donar tombs pel poble i els seus voltants, no aconseguim trobar les cascades!! I no representa que aquest poble és famós i turístic per elles?? Com és que no hi ha ni un coi d'indicació!? A més a més tampoc hi ha ni un càmping!! Cansats de donar tombs (val a dir que al menys la zona és preciosa), parem a una pensió mig apartada a preguntar. No ens acaba d'explicar massa bé on paren, només entenem que no estan a peu de carretera i que haurem de caminar.
Decidim ser pràctics: són les 18h i pico, encara hem d'arribar a Freiburg i el que és pitjor: trobar-hi un càmping que estigui bé i lliure en divendres! Així que al final, acabem passant de les cascades.
Ens sap una mica de greu, perquè ens hem desviat una mica del nostre trajecte per venir fins aquí i ens feia il.lusió veure les cascades sobre les quals tant hem llegit... però ho superarem.
"Anem cap a Freiburg doncs?" Pregunta el Joel. " Si, si.. tirem!" Contesta l'Anna. I dit i fet... al cap d'una hora i mitja (o potser una mica més) arribem al nucli de la Selva Negra! Busquem càmpings una bona estona (sabem que n'hi ha dos, però volem anar a un que ens van recomanar el Fred i la Charlie). I mirant el mapa arribem a un que ens sembla que és aquell. Entrem i, després d'una bona estona d'espera, el homenet petit i esquifit ens fa un hueco. També és un lloquet petit i sobrant en un raconet que sobrava després de l'overbooking, però a nosaltres ja ens està bé, molt bé! I millor ens està quan coneixem la parella de francesos que s'està al nostre costat! La única llàstima és que no parlin anglès, perquè semblen una parella encantadora amb la qual, a pesar de la torre de Babel amb què es converteix l'estona, fem molt bones migues.
Un cop ben instal.lats al càmping, l'hora i el cansament només ens deixen anar a preguntar a recepció una mica d'informació per demà (volem fer alguna excurcioneta per aquí), sopar i anar a dormir! Així que si, sopem, freguem, endressem una mica la furgo i patapam! El nostre llitet ens espera amb les mans obertes! Demà, com cada dia, ens esperen més llocs a visitar, més racons per gaudir i més aventures per explicar! I sobretot fer més i més fotos ja que avui és el primer (i esperem que l'últim) dia que no hem fet cap fotooo!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada