Dia 35. Freiburg

Ens despertem una mica mantes. La veritat és que el pla era llevar-nos ben d'hora i aprofitar bé el dia a la ciutat més cèntrica de la Selva Negra... Però la mandra (tant d'ahir al anar a dormir com la d'avui al llevar-nos) ens ha canviat la ruta, altre cop.

Ens aixequem i baixem la baixadeta que ens separa dels sanitaris i el meollo del càmping per dutxar-nos etc. Quan estem ben netets i una mica més desperts, preparem un dels nostres esmorzars predilectes: suquet, pa amb melmelada o amb nutella i caferet de la cafetera!

Un cop hem fet els que a aquestes altures ja és un hàbit gairebé mecanitzat (dutxa-esmorzar-bàrtuls i llit) baixem altre cop per demanar informació a la recepcionista i poder així fer el planning del dia.

La noia ens informa que avui fan mercat a la plaça de la catedral i, com que demà no hi serà i ja és tard per anar d'excursió, decidim que aquest matí aprofitarem per veure la ciutat, que a la tarda llogarem unes bicis per anar a banyar-nos al llac i que l'excursió la podem fer demà!

I dit i fet... Quan ens acomiadem de la noia de recepció sortim del càmping i anem en busca del petit sender que, pet dins els boscos de la muntanya que fa ombra darrere el càmping, ens portarà cap al poble.

Caminant caminant entre els arbres arribem a una petita clariana des on es veuen unes vistes formidables. La tranquil·litat de la natura, la bellesa de les vistes i la frescor del matí ens regalen un moment meravellós en aquell raconet de Selva.

Quan ja dúiem una estoneta palplantats contemplant Freiburg, seguim enfilant camí cap al centre muntanya amunt. I a mesura que anem pujant, trobem uns quants miradors més. Òbviament, com més pugem, més boniques són les vistes però també més gent hi ha! I seguim seguim fins que arribem al mirador per excel·lència i comencem a baixar una rampeta empinada seguida per unes escales que donen a una de les portes d'entrada al centre de la ciutat.

I d'aquí anem a petar als carreronets de la bella ciutat que ens rep amb un dia esplèndid. És una ciutat antiga, amb els carrers adoquinats i les botiguetes resguardades sota porxos petits i custodiades per dos petits rierols d'aigua impol·luta que delimiten el pas de vianants a banda i banda del carrer. 

Anem caminant travessant el cor de la ciutat pels seus carreronets estrets, gairebé invisibles que donen entrada a la plaça de la catedral. Passant per un petit forat entre dues cases arribem a les parades de queviures que atrinxeren la catedral monumental. I fem un tomb embriagador de mil olors pel mercat mentre contemplem el centre de Freiburg. Fins que la volta mercadera ens duu a la porta d'entrada de la catedral. Aquesta ens saluda amb una sorpresa: en cinc minuts comença un concert d'orgue en directe! 

Així que visitem la casa celestial i prenem seient. Mentres esperem, ens sorprèn la casualitat amb l'oportunitat de saludar a la parella de francesos que tenim com a veïns al càmping!

I escoltem el concert. I la veritat és que no sabem si és per la nostra inexpertesa en el camp o pel ressò atronador, però quan portem un quart d'hora escoltant el que ens sembla més soroll que simfonia, ja en tenim prou i ens aixequem per marxar.

Quan acabem de fet el tomb pel centre i comencem a notar que la gana apreta, decidim anar xino xano cap al càmping. Abans, però, fem parada a l'oficina de turisme (on després de fer una cua de deu minuts no ens diuen res de nou) i un mercadet rollo els hippies de Lleida. 

Quan aconseguim sortir del centre més cèntric, caminem caminem fins que ens sembla que portem una eternitat buscant l'entrada del càmping! Ja són gairebé les 14h i hem de girar cua perquè ens sembla que ens ho hem passat. Però no... I ens perdem. Amunt, avall i a través del carrer, ens passem uns 20 minuts donan voltes com voltors a un radi de mig km del càmping.

El bo és que mentre estem perduts veiem molta gent equipada amb roba d'aficionat futbolístic. Un noi ens diu que avui fan partit de 2na: Freiburg vs Mainz disputen avui a les 15.30h un dels seus partits de la Bundesliga!

Al final arribem al càmping pels voltants de les 15h, dinem uns macarrons ràpids amb tomata i lloguem dues bicis amb la intenció d'arribar, ni que sigui als últims minuts, a veure el futbol.

De camí a l'estadi, gaudim de la passivitat d'aquests països que contemplen tant la comoditat dels ciclistes i vetllen perquè aquest medi de transport sigui capaç d'embellir enormement una tarda de dos turistes sense ruta perduts per Europa!

I la llàstima és que arribem massa tard a l'estadi i entrar a veure'l ja no és una opció. Queden 10 minuts pel partit i no ens deixen entrar. El veiem des de fora, podent contemplar la passió de l'afició alemanya que dóna mil voltes a l'espanyola!

I quan queden uns 3 minuts perquè s'acabi, agafem les bicis i marxem en direcció el llac. Bé, més ben dit: marxem sense direcció cap al llac perquè no tenim ni idea d'on s'amaga! 

I al cap d'una bona estona de fer tombs pels carrers de vora l'estadi, i després d'haver-ho preguntat un parell o tres de vegades, descobrim que el llac preparat per poder-s'hi banyar està a 20 km del poble i que l'altre és un estany d'aigua bruta que no és recomanable banyar-s'hi. 

No passa res, decidim canviar el llac per unes piscines municipals que hi ha al costat de l'estadi de futbol. Abans, però, ja que ens hi trobem molt a prop, anem a l'altre càmping per reservar un lloc per demà a la nit. I si, el Fred i la Charlie tenien raó, aquest càmping sembla meravellós. Petit però acollidor, familiar. I la parella que el ditigeix sembla d'allò més hospitalària.

Quan hem reservat i ens hem hidratat (torna a fer una calo agobiant) agafem les bicis de nou i anem a les piscines. Com totes les públiques alemanyes, aquesta no ens decepciona: tobogans, piscines de diferents mides i profunditats, hectàrees senceres de gespa... Meravellats, ens ajaiem sota l'ombra d'un arbre i ens relaxem. Ens banyem i ens tornem a relaxar. La vida, a vegades, et fa regals que no valores prou!!

I quan el sol comença a caure per deixar lloc a la fresca del capvespre, recollim les tovalloles, agafem les bicis i tornem cap al càmping. Quan hi arribem (aquest cop el trobem a la primera) ens esperen els dos francesos amb ganes de xaxara de Babel. Entre espanyolades, anglesades i francesades ens regalem una estona de conversa agradable mentre ens carreguen la càmera i el mòbil. Al cap de poc, decidim anar a córrer per preparar les proves físiques del Joel, trotem uns cinc minuts i robem un dels carrers amagats que trobem per dissenyar una pista de “Curse Navette” improvisada. Entrenem. Vaja, el Joel entrena mentre l'Anna ho intenta.

Quan tornem al càmping estem més que fosos... Així que ens dutxem, sopem, ens relaxem mentre actualitzem una mica el blog i anem de pet a dormir.